22 de gener del 2014

DE TIC A TAC, EL DIFÍCIL TRÁNSITO DE UNA VOCAL - Juana Maria Sancho Gil

En el present article, l'autor Juana Maria Sancho Gil fa una profunda crítica vers la formació del professorat en matèria de noves tecnologies i la necessitat d'orientar aquesta formació cap a una vessant molt més integral on els docents siguin capaços de canviar el seu rol dins de l'aula i abandonar la tradicional i arcaica tasca de transmissors i repetidos d'informació. En definitiva, és necessari fer el canvi que reclama l'autora, amb el propi títol de l'article, és a dir, fer un ús de les TIC perquè aquestes siguin TAC o el que és el mateix "com convertir les potents i cada dia més sofisticades eines de la informació i la comunicació en instruments per a l'aprenentatge i el coneixement".

A la vegada, hem de ser conscients que, vivim en una societat on el concepte innovació s'adjudica allò novedós o desconegut fins el moment, quan realment això és un error. En aquest sentit es pronuncia Bosco (2008:12) quan afirma que malauradament avui en dia "la innovació consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència". Així, doncs, sota el meu punt de vista penso que no podem ser tan superficials i conformistes, hem d'anar més enllà entendre que innovar no només depèn només de l'eina que fem servir sinó també de COM la fem servir nosaltres. Sancho Gil afirma que "Avui el quid de l'ensenyament i l'aprenentatge no és transmetre allò que un sap, sinó possibilitar que l'altre pugui aprendre".

Penso que aquesta és una idea molt allunyada de la que tenen una part molt important dels nostres docents, és a dir, no podem oblidar que una gran, gran part del professorat del nostre país ha estat format en un temps diferent i sota una cultura ben distinta, en la qual el professor/a era la persona que ho sabia tot, l'encarregada de transmetre la informació. En una societat digital com en la que vivim, on les TIC estan a l'ordre del dia en qualsevol àmbit i, encara més, en l'educació, ens trobem amb un grup de professors que es veuen totalment desvinculats d'aquestes eines i instruments perquè no han nascut amb elles, ni s'han format, en definitiva no els pertanyen.

Davant d'una problemàtica com aquesta, sembla més que evident i necessària la reformulació de la formació del nostre professorat, de manera que aquests no només tinguin un domini instrumental de les noves tecnologies sinó que coneguin les diferents estratègies amb les quals poden desenvolupar les seves classes. Més concretament (Sancho Gil, 2008), "el professorat necessita sentir que controla la situació tant des d'un punt de vista tècnic com pedagògic. A més d'ésser conscient de la dificultat que implica el convertir les TIC en TAC". D'altra banda, considero que és important fer veure a la gent, a la societat i al col·lectiu de professorat en concret, que no se'ls hi requereix res més que el que la nostra cultura implica, que no és altre cosa que una constant adaptació al medi de manera que ens puguem mantenir en tot moment actualitzats.

Parlant ja des d'una visió més professional del pedagog que no pas com a estudiat i lector de l'article en qüestió, personalment apostaria en tot moment per un canvi en el nostre model educatiu, un canvi que evolucionés cap a una perspectiva constructivista de l'ensenyament, on la interacció entre iguals i també amb els docents fos la principal font de coneixement. És precisament en un context com aquest, que nosaltres com a (futurs)professionals podrem treballar per una major inclusió de les TIC a les aules fent un és d'aquestes responsable, innovador i, sobre tot, pedagògic.



DE LO SÓLIDO A LO LÍQUIDO: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 - Area, M. & Pessoa, T.

L'article de Manuel Area i Teresa Pessoa ens planteja d'un inici una interessant reflexió al voltant de la nova cultura de la Web 2.0 (s. XXI) en relació a anys enrere, quan encara no parlàvem de cultura digital. En aquest sentit, a partir de la metàfora de Bauman (2006), els autors consideren que avui en dia, en gran mesura per la influència de les noves tecnologies i la Web 2.0, vivim en una cultura líquida, és a dir, una cultura en canvi/transformació constant on la producció d'informació i coneixement està a l'ordre del dia. Per contra, afirmen que la cultura dels segles XIX i XX era més aviat estàtica, de major estabilitat en lo fisíc, en lo material,... en definitiva una cultura sòlida.

Penso que es tracta d'una idea molt interessant a l'hora que molt explícita que ens permet entendre el caràcter imprevisible inherent a la cultura i societat en què vivim. Actualment vivim en un procés continu de canvis i adaptacions al medi, a allò que ens envolta. Per aquest motiu és imprescindible, segons Pessoa i Area, crear noves alfabetitzacions que facilitin aquesta adaptació a les persones, especialment en relació a la cultura digital de les noves tecnologies. Una alfabetització però, que ha d'anar més enllà del valor merament instrumental de l'eina per treballar diverses competències i habilitats de forma transversal:
  • Competències instrumentals à Adquirir el coneixement pràctic i habilitats per a l’ús del hardware i del software o programes informàtics.
  • Competències cognitivo-intel·lectuals à Adquisició dels coneixements i habilitats cognitives específiques que permetin buscar, seleccionar, analitzar, interpretar i recrear l’enorme quantitat d’informació així com comunicar-se amb d’altres persones mitjançant els recursos digitals
  • Competències socioculturals à Adquirir i desenvolupar normes de comportament que impliquen una actitud social positiva cap als demes
  • Competències axiològiques à Adquisició de valors ètics i democràtics en relació amb l’ús e la informació i de la tecnologia
  • Competències emocionalsà Aprenentatge del control d’emocions negatives, amb el desenvolupament de l’empatia i amb la construcció d’una identitat digital caracteritzada per l’equilibri afectiu-personal en l’ús de les TIC.
Aquesta és una idea que lliga, alhora, des de la perspectiva del constructivisme socail amb el concepte d'aprenentatge sociocultural de Lev Vigotsky, amb el qual l'autor afirmava que la principal font de coneixement rau de les interaccions que es donen entre les persones, per tant estem parlant d'un coneixement construït socialment.

Seguidament els autors fan un repàs general pel món de la Web 2.0, la qual no dubten en dividir-la en 6 àmbits o dimensions d'aprenentatge que són:
  • Biblioteca universal à Desenvolupar les competències i habilitats per saber buscar informacions en funció d’un propòsit donat
  • Connexió hipertextual à La formació crítica del consumidor i del ciutadà. Es tracta de formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa.
  • Mercat Global àCapacitació del subjecte com individu que sap navegar de forma conscient per la xarxa. És capaç de reinterpretar i construir la seva pròpia narrativa de significats.
  • Xarxa Social àCapacitat de participar de forma plena en comunitats o grups humans interconnectats a través de xarxes de telecomunicacions
  • Comunicació multimèdia i audiovisual à Formar a l’alumne com subjecte amb capacitat per analitzar i produït textos en format multimèdia i llenguatge audiovisual
  • Entorns virtual interactius à Disposar d’habilitats per interaccionar en entorns virtuals tridimensionals de realitat immersiva, simulada o augmentada.
Així, doncs, és important que siguem conscients de la necessitat de reformular l'educació en l'àmbit de les noves tecnologies, no ens podem conformar amb el simple fet de dominar l'eina, en relació al seu ús. Hem de formar individus capaços de construir coneixement de forma autònoma i des d'una visió personal més crític. És per això que la finalitat de l'alfabetització ha d'incidir en el fet d'ajudar al subjecte a construir-se una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa.

Un canvi d'aquesta envergadura només serà possible si el realitzem des de la construcció de noves polítiques educatives, garantint la igualtat d'oportunitats en l'accés a la cultura.

28 de novembre del 2013

Rúbrica d'Avaluació (Activitat Moodle)

En la darrera sessió de classe que es va dur a terme el passat divendres 22 vam treballar el disseny i avaluació de propostes d'E-Learning. És per això que juntament amb la meva companya Esperanza Moreno vam elaborar una rúbrica d'avaluació que es correspon amb una activitat realitzada a l'aula Moodle i que vàrem presentar setmanes enrere.

En aquest sentit l'activitat que vam desenvolupar a través de la plataforma Moodle guardava relació amb la temàtica "Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta". L'activitat consta des dues parts una més individual i l'altre més grupal, a nivell de tot el grup-classe, ja que posen en comú els diferents casos treballats.


Així, doncs, en primer lloc els alumnes havien de llegir un dels casos que podem trobar en l'obra "Buenas prácticas con TIC en software libre para la creación de libros digitales". Un cop feta la lectura els convidem a fer la seva pròpia reflexió en un fòrum general obert a tot el grup, tot proposant-hi algunes qüestions que els han d'ajudar a estructurar la seva reflexió.

En relació a la rúbrica d'avaluació que hem realitzat i que presentem en forma de graella podem veure com en la primera columna presentem els criteris generals a partir dels quals durem a terme l'avaluació mentre que a nivell horitzontal veiem els diferents nivells en què podem puntuar cada criteri, especificant doncs a quina nota numèrica es correspon cadascuna de les qualificacions (Excel·lent, Notable, Aprovat i Suspès).

Hem de tenir present que es tracta d'una rúbrica preparada per a ser emprada un cop el/l'alumne ha fet la seva reflexió en el fòrum general. A partir d'aquesta s'analitzaran aspectes com si han comprès els elements clau de la lectura, si han fet una bona síntesi d'aquesta o bé si saben justificar i argumentar les seves idees.




Aquest model de rúbrica estarà disponible per als alumnes des d'un principi, ja que els ha de servir a l'hora de treballar i fer la feina i tenir clares les orientacions que han de seguir i saber sota quins criteris se'ls avaluarà. Un cop es doni l'activitat per finalitzada el tutor/docent, partint d'aquesta rúbrica, serà l'encarregat de puntuar criteri per criteri la reflexió de cadascun dels alumnes.

27 de novembre del 2013

Les tauletes digitals en l'àmbit educatiu - PERE MARQUÈS

El passat divendres 15 de Novembre ens va visitar en la sessió de l'assignatura de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement en Pere Marquès professor recentment jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a parlar de l'ús de les tauletes digitals a les aules.

Perquè considerem que és imprescindible incorporar les TIC a l'Educació?(Tres grans raons):
  • Competència digital informacional de l'alumnat: És una obligació, com a futurs educadors que serem, que totes les persones que passen per les nostres mans adquireixen una certa competència digital i, per tant, saber moure's per internet, fer una cerca determinada, crear informació,... amb intel·ligència. Això només serà possible mitjançant la pràctica, aquesta és la capacitarà i dotarà de certes competències als alumnes per a saber moure's amb criteri i treballar per internet.
  • Actualització curricular. Avui en dia la presència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les aules és total sigui quina sigui la matèria i, precisament, aquesta inclusió de les TIC a les aules implica una necessària actualització curricular.
  • Innovació metodològica. En general els educadors estem fent les coses malament a les aules, és impensable presentar amb els recursos que tenim avui en dia percentatges de fracàs escolar de fins a un 30%. Si sense tecnologia no acaben de trobar la manera de funcionar, no és possible millorar aquestes dades amb la inclusió de les noves tecnologies? La tecnologia serà bona només en alguns casos però és imprescindible que sapiguem fer un bon ús d'aquesta.
Segons el vostre parer quins avantatges i inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules-classe? On veieu que està el valor d'afegit?
Un primer avantatge a destacar és l'alt component motivacional que té una tauleta digital vers el tradicional llibre de text, en aquest sentit doncs, penso que la motivació dels alumnes per aprendre pot ser realment superior a la que habitualment. D'altra banda destacar-ne també la multivarietat de recursos que una eina tecnològica com la tauleta digital ens ofereix, és a dir, aquesta té una gran multifuncionalitat així com també multitud d'aplicacions interessants de poder aplicar en l'àmbit educatiu.

En relació als inconvenients, deixant de banda l'elevat cost econòmic d'aquestes donat que entenem que l'escola ja disposa d'aquestes, penso que l'inconvenient clau el trobem amb la metodologia a desenvolupar a classe, és important fomentar un bon clima d'aprenentatge i, per tant, treballar amb una metodologia que afavoreixi l'aprenentatge profund. És precisament aquesta idea la que destacaria com un dels valors afegits que en destacaria de l'ús de les tauletes digitals a les aules. És important, també, no passar per alt les possibles distraccions que poden patir els alumnes, ja que normalment són els primers experts en aquestes eines i, per tant, el seu domini els permet treballar i distreure's més fàcilment. Així, doncs, tornaria a incidir en la importància de la metodologia del docent a l'aula, ja que una bona adequació d'aquesta la que ens assegurarà grans resultats en aquest sentit.

Quin impacte hi ha o hi pot haver en l'aprenentatge dels nostres alumnes quan s'utilitzen les tauletes digitals? Creieu que milloren el seu rendiment acadèmic?
En aquest cas, tornaria a destacar l'elevat component motivacional que comporta l'ús de recursos i diferents eines innovadores, especialment en quant les TIC. Aquesta motivació és la que ens ha de permetre fomentar un bon ambient de treball, treballant aspectes com la cohesió de grup, el treball en equip, cooperació,... En relació al rendiment acadèmic penso que es tracta d'un element molt relatiu, perquè el rendiment acadèmic el podem mesurar numèricament, per les notes que obtenen o bé en termes més abstractes com la participació a l'aula, l'elaboració de les diferents activitats,... És per això que considero que són una eina molt important que fent-ne un bon ús pot suposar unes avantatges enormes en relació al procés d'E-A dels alumnes, però és important saber el com fer-ho, com treballar-ho i, també, el com avaluar-ho.

25 de novembre del 2013

LA WEB 2.0

El concepte de Web 2.0 sorgeix al voltant de l'any 2000 i la principal característica del sistema 2.0 és la manera en què es construeix la informació així com també la distribució de serveis o la col·laboració entre persones. A més a més, es tracta d'un sistema que no requereix un gran coneixement en la matèria per poder  publicar informació a internet.

Però quina és la diferència entre la Web 1.0 i la Web 2.0? A continuació adjunto un vídeo que considero que és molt representatiu i que ens ajuda a diferenciar molt bé entre tots dos conceptes.


Un cop feta la diferenciació entre tots dos conceptes i haver-nos introduit en el món de la Web 2.0 en podem destacar que els principis d'aquest conjunt de llocs web. Així, doncs, els principis de la Web 2.0 són:
  • La web com plataforma
  • Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva. El fet de poder compartir informació amb la resta del món és el que facilita el foment d'aquesta intel·ligència col·lectiva
  • La gestió de la base de dades com a competència bàsica
  • Model de programació lleugera, cerca la simplicitat. El fet de poder utilitzar-les en línia és el que motiva que aquestes hagin de ser el més simple possible en relació al seu ús.
  • Software no limitat a l'ús d'un sol dispositiu. Normalment totes les aplicacions tenen una versió per a l'ordinador, el telèfon mòbil, la tablet,...
Per tant, si partim d'aquests principis considero que hi ha dues idees bàsiques a destacar i que hem d'ésser capaços de relacionar sempre amb la sistema de Web 2.0. D'una banda el concepte de web com a plataforma que ens permet continuar treballant amb molta simplicitat, fet que ens ajuda a apropar les noves tecnologies a tothom. D'altra banda, és important destacar aquest tothom, ja que amb la Web 2.0 la informació no depèn únicament del WebMàster o Administrador, sinó que els usuaris, les persones som les encarregades de crear, construir i compartir la informació entre nosaltres, introduint el concepte d'intel·ligència col·lectiva.

Alejandra Bosco per la seva part ens aporta en una de les entrades del seu blog un esquema que reflecteix de forma molt sistematitzada les diferents aplicacions que pot tenir el sistema Web 2.0 i que van molt vinculades als principis anteriorment esmentats, els quals també apareixen en aquest esquema.


Aquest esquema ens permet apreciar la multivarietat de funcions que ofereix la Web 2.0 i que els usuaris podran desenvolupar depenent de l'ús que aquests en vulguin fer. De totes formes són trets característics de l'entorn 2.0 la interacció entre persones, la gestió de la informació així com poder compartir aquesta. En recursos online de què disposem són innombrables i és per això que nosaltres, els usuaris, hem d'ésser capaços de fer un bon ús d'aquest sistema 2.0, per tal d'aprofitar les potencialitats i avantatges que aquest ens ofereix.

En relació a l'àmbit educatiu la Web 2.0 ha suposat un avenç important, ja que l'ús de les diferents plataformes web com blogs, wikis, aules moodle,... ha facilitat la construcció del coneixement, si parlem des d'una perspectiva constructivista de l'aprenentatge, donat que més enllà del simple ús d'un ordinador, aquests i molts altres recursos ens ajuden a fomentar la interacció entre els alumnes (també entre docent-discent) així com també el fet de crear un bon clima d'aprenentatge.

Així, doncs, considero que la Web 2.0 ha resultat ser un avenç importantíssim en l'àmbit de les noves tecnologies però també a nivell educatiu, gràcies a la possibilitat de poder compartir tota la informació que desitgem fomentant, doncs, el treball en xarxa dels diferents usuaris que hi participen. En el cas del context del grup-classe destacaria el treball cooperatiu-col·laboratiu fomentant un bon ambient d'aprenentatge, on els alumnes són els encarregats del seu propi procés d'E-A i, per tant, participen de forma activa en aquest.

15 de novembre del 2013

Experiències del M-Learning amb Josep Maria Silva

El passat divendres 25 d'Octubre vam rebre la visita del professor Josep Mª Silva que actualment treballa com a Gestor Territorial de l'Àrea TIC al Vallès Occidental, malgrat ha treballat també en l'àmbit de l'educació formal com a mestre, coordinador de cicle, cap d'estudis i director.

En Josep Maria Silva ens va presentar el M-Learning o també conegut com aprenentatge electrònic mòbil, el qual podríem definir com una "metodologia d'ensenyament i aprenentatge basada en l'ús d'aplicacions dels dispositius mòbils, especialment aquells amb connectivitat a internet". Especialment ens va presentar alguns dels projectes, en què ell mateix ha participat, vinculats amb els codis QR i la Realitat Augmentada.

Avui en dia quan parlem de les noves tecnologies, a nivell educatius, tendim a imaginar-nos l'ordinador, el portàtil de cada alumne, la pissarra digital i/o altres recursos online, però en canvi ens és difícil pensar directament en els dispositius mòbils i la seva possible aplicació en l'educació. No podem negar que el telèfon mòbil s'ha convertit en l'acompanyant del nostre dia a dia i és per això que s'ha de treballar i explorar aquesta vessant més educativa, ja que realment ens trobem davant d'un món ple d'oportunitats.

Els codis QR i la Realitat Enriquida:
Aquests són dos conceptes que van íntimament lligats, és a dir, podem dir que un dels avantatges que ens ofereixen els codis QR és la possibilitat d'enriquir la realitat. Aquest és un procés desconegut però cada cop més freqüent i que es basa en aportar informacions complementàries (vídeos, àudios, imatges, sistemes de resposta ràpida,...) a la informació que nosaltres accedim.

Els codis QR (Quick Response Code) "són una evolució dels codis de barres tradicionals a un format bidimensional decodificable des d'un simple dispositiu mòbil o PC amb càmera de fotos i el software lliure adequat". La principal avantatge d'aquest és la quantitat de caràcters que hi poden emmagatzemar, donat que un codi de barres tradicional no permet introduir més de 2710, però en canvi amb el codi QR en podem afegir fins a 7089.

Però quin tipus d'informació podem incloure-hi? Bé el contingut d'un QR pot ser des d'un simple text fins a una trucada de telèfon, imatges, sons, vídeos, VCard, SMS,... Així, doncs, veiem com a partir d'un simple codi podem accedir fàcil, ràpid i de forma directa a una gran quantitat d'informació, disponible per a tothom qui pugui llegir el codi QR en qüestió.

Tot seguit, a mode de demostració, adjunto un codi QR que jo mateix he creat, a partir del qual es pot accedir a la meva VCard personal que des d'avui trobareu penjada en el blog:

Códigos QR / Qr Codes
Exemple de codi QR
Un altre avantatge important que ens ofereix el fet d'accedir a les pàgines web a través dels codis QR és la possibilitat d'afegir, modificar i crear nova informació en aquesta web sense haver de canviar el QR, sempre que no canviem la URL què inicialment hem inserit. Avui en dia els codis QR cada cop són més habituals i els podem trobar tant en una targeta de visita, com en un diari o en qualsevol botiga.

Així, doncs, considero que encara ens queda molt per a descobrir en relació als codis QR i la seva possible aplicació en l'educació, però sí que és important que comencem a treballar amb aquest i molts altres recursos tecnològics, de caire innovador, i d'un immens potencial educatiu per tal de poder incloure'ls en futurs projectes curriculars. Aquest és un aspecte que actualment, ja s'ha treballat a la població de Rubí, amb un projecte entre l'Ajuntament i alguns centres educatius del municipi i que ha tingut molt bona resposta per part de la població així com les escoles, els docents i, sobretot, els alumnes.

24 d’octubre del 2013

Descobrim la plataforma MOODLE!

En la segona part de la sessió del passat divendres 18 d'Octubre vam treballar amb la plataforma Moodle, però en aquest cas des de la vessant del docent/administrador de l'aula Moodle. D'aquesta manera hem tingut la possibilitat d'organitzar i elaborar activitats per un tema concret de l'aula moodle de mostra que ha estat: Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta. 

En aquest sentit penso que es tracta d'una eina amb diverses funcionalitats a l'abast dels docents i discents que en fan ús i que, per tant, és d'una elevada potencialitat educativa. A més ofereix la possibilitat de treballar molta gent a la vegada en una mateixa aula Moodle, fet que fomenta la interacció dels participants i la construcció del coneixement com a resultat d'aquesta interacció entre els alumnes (i en ocasions també el tutor-professor).


Així, doncs, després del primer contacte que hem tingut amb la plataforma web hem començat a treballar en la nostra tasca que no era una altre que l'elaboració d'una activitat relacionada amb la temàtica abans esmentada. 

En aquest cas, la meva companya Esperanza i jo vam decidir centrar-nos en l'obra: "Buenas prácticas con TIC en software libre para la creación de libros digitales", amb el qual vam treballar en la sessió anterior, i proposem als alumnes a participar en un fòrum obert a tot el grup on han de fer tots la seva aportació en relació a alguna de les experiències en que s'explica en el llibre i seguint unes preguntes guia que, nosaltres com a docents del grup, els hi proposem.


Com tots els recursos que hem analitzat fins el moment, aquesta plataforma digital presenta uns avantatges però també certes carències, sempre analitzant-ho des d'una perspectiva de l'educació. Pel que fa als inconvenients de l'eina en podem destacar els següents:
  • La gestió i organització de la interfície requereix un certs coneixements de la plataforma. És per això que, sota el nostra punt de vista, seria necessària la formació del professorat en l'ús de les plataformes Moodle, per tal de poder aprofitar totes les funcionalitats que presenta
  • Presenta un disseny poc viu/dinàmic. És massa rígit/formal fet que en ocasions pot no afavorir la participació de l'alumnat
  • L'elaboració de continguts pot ser compartida entre alumnes-professor però els diferents recursos que s'empren han d'estar configurats prèviament sempre per l'administrador de l'aula

En relació als avantatges que presenta la plataforma Moodle podem dir que:
  • No és una eina que presenti gaire dificultats d'ús (per l'estudiant)
  • Conté una gran varietat de recursos el qual permet elaborar materials d'una gran riquesa didàctica
  • Facilita la construcció del coneixement entre tots (Constructivisme Social)
    • És aquest fet el que la pot diferenciar d'ésser un simple recurs de les TIC en un recurs TAC
  • És un entorn virtual, paral·lel a l'aula real, que pot ser de gran ajuda en el desenvolupament de la tasca del docent
Així, doncs, considerem que l'ús de la plataforma Moodle com a aula virtual d'ensenyament és molt important en una societat com la nostra que avança cap un model de les TIC però és important que aquest no sigui l'únic mitjà de relació entre l'alumnat i el professorat, sinó que també vagi compaginat amb la classe presencial de manera que es pugui realitzar un cert feedback sobre el que es treballa en ambdós contextos. Una metodologia mixta pot afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.