EXAMEN: Pregunta 2

2) Una de les característiques per les que les tecnologies digitals són més valorades com a eines per a l'aprenentatge és el seu caràcter interactiu. Elabora un comentari crític sobre aquest caràcter en relació amb algún mitjà d'ensenyament o d'aprenentage. Utilitza la bibliografia de l'assignatura.

És cert que avui en dia les tecnologies digitals són especialment valorades pel seu caràcter interactiu com a eines per a l'aprenentatge. De tota manera, penso que aquesta no és una concepció del tot encertada, donat que precisament aquest caràcter interactiu no és inherent a les pròpies tecnologies, sinó que depen en gran mesura de l'ús que nosaltres en fem d'aquestes. 

Actualment, en l'àmbit de l'educació no podem obviar que continuem inmersos en un model transmissor de la informació el qual es caracteritza pel seu caràcter unidireccional/ pseudobidireccional o com estableixen Aparici i Silva (2011)en l'article Pedagogia de la Interactividad, basat en la relació Un-Tots. Així, doncs, la funció del docent queda encabida dintre del que seria únicament la transmissió i reproducció d'informació als seus alumnes.

Bosco (2002) en l'article NUEVAS TECNOLOGIAS Y ENSEÑANZA: Un estudio basado en el enfoque socio-cultural ens presenta el cas dels ordinadors, centrant-se especialment en les possibilitats que ofereixen determinats software educatius com l'aplicatiu Clic o el Winlogo. Penso que es tracta d'ún exemple molt representatiu i que ve a reafirmar la meva idea de que el caràcter interactiu de les noves tecnologies digitals no és inherent aquestes, sinó que depèn majoritàriament dels usuaris que les fan servir i de l'ús que aquests decideixen fer-hi d'aquestes. És important també, tal i com afirma Bosco (2002), no perdre de vista l'enfocament socio-cultural en relació a l'ús d'aquestes tecnologies digitals, ja que "tan imporants són les característiques de l'instrument mediador com les del medi  socio-cultural en el que aquest és emprat".

Sota el meu punt de vista és necessari avançar cap a un model educatiu que l'aprenentatge des d'una perspectiva interpretativo-constructivista (Tareas de Aprendizaje, Kemmis y Otros, 1997) en la qual els alumnes són capaços de plantejar-se nous problemes a partir de la informació que tenen sobre una determinada àrea del coneixement. Es tracta, doncs, d'ésser capaços de construir el coneixement de forma conjunta, d'anar més enlla de la simple informació que ens és transmessa, de saber assimilar-la i construir nous aprenentatges a partir d'aquesta. 

És per això, que en el camp del software educatiu els aplicatius ha utilitzar haurien d'anar en la direcció que proposa el Winlogo, el qual segons la investigació de Bosco (2002), la interacció dels aumnes no es centrava únicament en la discusió o la suma de coneixements entre les parts implicades, sinó que també es donaven converses exploratòries de manera que els alumnes tractaven de cosntruir de forma crítica pero constructiva les idees dels demés. Això, a l'hora, lliga amb la idea d'Alfin Tof (1980) que parla del concepte prosumidor en què un individu és al mateix temps productir i consumidor de missatge. Aparici (2011) per la seva part, també es pronuncia al respecte, sent el primer en parlar del model feed-feed en què els participants del procés comunicatiu s'alimenten comunicacional i informacionalment tots amb tots.

Finalment, seguint l'esquema de Mcloughlin i Oliver (2000) sobre la Interacció entre tecnologies, enfocament pedagògic i tasques d'aprenentatge, penso que l'enfocament pedagògic ideal dels professionals de l'educació ha d'anar dirigit cap a la construcció dels coneixement, centrant-se en el grup i fent un ús col·laboratiu de les tecnologies digitals.