En aquest cas Sancho ve a referir-se als problemes que fins al moment han dificultat la conversió de les TIC en TAC. Aquesta conversió va molt més enllà del simple domini instrumental de l'eina, hem d'ésser capaços de fer un ús reflexiu d'aquestes i saber explotar totes les possibilitats que ens ofereixen. Així, doncs, mentre no siguem capaços de suprimir aquestes 'barreres' no serà possible treballar en la direcció correcte.
Sancho ("008) en l'article ens planteja algunes de les principals dificultats en aquest procés de conversió de les TIC a TAC i que no es basa únicament, "en el cambio de una vocal por otra". En aquest sentit afirma que el context, la cultura existent, les pràctiques establertes en la societat, la por a canviar o la pròpia concepció vers el procés d'ensenyament aprenentatge no fan més que dificultar aquest trànsit que per a la nostra societat del coneixement i la informació és vital.
Malauradament el sistema educatiu vigent actua com a reproductor d'una cultura que no es correspon amb la realitat. Es necessari trencar amb el tradicionalisme, amb la cultura d'ensenyament i aprenentatge antiga i avançar cap a un nou model basat en el treball col·laboratiu dels agents implicats. Aquest és un procés que passa necessàriament per la formació del professorat, donat que sota el meu punt de vista aquest és l'eix central sobre el qual ha de girar tot el canvi del sistema educatiu vers la inclusió de les TIC en aquest. Hem d'ésser capaços de trencar amb l'ideal de que "qui ensenya ha de saber molt més que el que aprèn". També és cert que la rapidesa en que es tornen obsoletes les noves tecnologies de la informació i la comunicació (Bauman, 2006) encara dificulta més la tasca dels docents que es troben constantment en un procés d'adaptació.
Alhora penso que és interessant no perdre de vista algunes de les idees que Bosco (2008) inclou en el seu article De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?. L'autora considera que continuem vivint en una societat on la innovació "consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència en aras de l'eficàcia". Aquesta és una visió molt encerta que ve a reflectir la concepció equivocada que en molts casos tenim sobre què és realment allò interactiu.
Bosco (2008) encara va més enllà i afirma, en vistes a una possible solució, que el fet de "Fer un ús intel·ligent de les TIC implica fer un ús professional i contextualitzat d'aquestes. Es tracta de conèixer les possibilitats d'ús de les TIC en la diversitat de tasques que desenvolupem".
Sigui com sigui, sembla evident que l'única solució, en aquest cas, passa per delimitar el context educatiu així ocm les finalitat del mateix i dels agents que l'integren. A més, és necessari incidir en la formació dels professorat per tal de trencar amb la cultura existent, les pràctiques preestablertes i les concepcions tradicionalistes de l'ensenyament aprenentatge. Aquesta formació, però, ha d'ésser una actualització constant de manera que es puguin adaptar a la societat del coneixement en què vivim i que ens té inmersos en un procés d'adaptació constant a tots i totes.
Alhora penso que és interessant no perdre de vista algunes de les idees que Bosco (2008) inclou en el seu article De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?. L'autora considera que continuem vivint en una societat on la innovació "consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència en aras de l'eficàcia". Aquesta és una visió molt encerta que ve a reflectir la concepció equivocada que en molts casos tenim sobre què és realment allò interactiu.
Bosco (2008) encara va més enllà i afirma, en vistes a una possible solució, que el fet de "Fer un ús intel·ligent de les TIC implica fer un ús professional i contextualitzat d'aquestes. Es tracta de conèixer les possibilitats d'ús de les TIC en la diversitat de tasques que desenvolupem".
Sigui com sigui, sembla evident que l'única solució, en aquest cas, passa per delimitar el context educatiu així ocm les finalitat del mateix i dels agents que l'integren. A més, és necessari incidir en la formació dels professorat per tal de trencar amb la cultura existent, les pràctiques preestablertes i les concepcions tradicionalistes de l'ensenyament aprenentatge. Aquesta formació, però, ha d'ésser una actualització constant de manera que es puguin adaptar a la societat del coneixement en què vivim i que ens té inmersos en un procés d'adaptació constant a tots i totes.
Finalment, és necessari que els profesisonals de l'educació participin com agents de canvi i innovació, que ells es sentin partícips d'un canvi que ha d'ana més enllà de l'ús instrumental de l'eina. Els docents han de veure en les TIC, un conjunt d'oportunitat per millorar la seva tasca docent i proporcionar, amb tota certesa una educació de qualitat als alumnes.
Hola Àlex!
ResponEliminaPenso que la teva resposta és molt encertada ja que destaques justament els que són els punts clau de l'article en qüestió, no centrant-se només en el fragment concret i ho valoro molt positivament. A més, incideixes en la formació del professorat, aportant un punt de vista molt pedagògic i interessant.
Tot i això quan comentens que el sistema educatiu vigent actua com a reproductor podries haver definit què entenem per aquest concepte, així com quan exposes altres termes com interactiu.