DE LA SUPUESTA RELACIÓN ENTRE TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN EDUCATIVA: ¿CUÁNDO LAS TIC MEJORAS LA EDUCACIÓN? - Alejandra Bosco Paniagua (2008)

El primer concepte que presenta l'autora en aquest article és el de Tecnologia Educativa, el qual en paraules de Bosco (2008) es basava en la millora de l'educació, una millora que es centrava bàsicament en "fer de l'acte educatiu un fet més eficaç i eficient, absolutament controlable". En els inicis d'aquest concepte, molts experts coincidien en afirmar que la tecnologia aplicada a l'educació es tractava de l'ús de certs coneixements científics per a dissenyar i desenvolupar els processos educatius. A nivell d'innovació, des d'una perspectiva com aquesta, Bosco(2008) afirma que la innovació és entesa com la "selecció del mitjà més eficaç per aconseguir un fi determinat".

El problema però, de voler controlar el procés d'educació per tal de preveure els resultats és el fet de concebre l'educació com un procés tancat i, en certa manera, previsible, en el qual l'eficàcia es converteix en la principal característica. Són estrictament necessaris els objectius d'aprenentatge i una certa previsió sobre  les activitats ha desenvolupar, però SEMPRE hem de ser conscients que el grup de discents amb qui treballarem incidirà de manera important també en la dinàmica de l'aula. Personalment, penso que es tractaria d'un greu error concebre l'educació com a quelcom previsible, donat que no existeixen dos actes didàctics iguals, encara que els agents intervinents siguin els mateixos. 

En l'article l'autora també parla del suposat valor neutral de la tecnologia, suposat en el sentit que fins els anys 60 aquesta era la concepció que es tenia. Anys més tard, aquesta ha estat una concepció que ha anat perdent força, donat que mica en mica hem estat capaços d'entendre que darrera de la ciència i la tecnologia i els avenços que s'assoleixen hi ha uns determinats interessos per parts d'uns pocs. És per això que aquesta concepció va anar evolucionant cap a una perspectiva de les tecnologies com a construccions socials.

M'agradaria destacar, també, algunes de les suggerències que l'autora (Bosco, 2008) fa per tal de contribuir a fer un ús cognitiu de les TIC:

• Allò rellevant sempre ha de ser lo educatiu, no lo tecnològic
• Les TIC són un recurs més, el que realment promou un tipus o altre d'aprenentatge és el mètode que utilitzem
• Els alumnes han d'aprendre fent ús de les TIC, el no es tracta d'usar l'ordinador per usar-lo, sinó que l'alumne ha d'aprendre mentre en faci ús d'aquest.
• Les TIC tenen un paper vital en els processos d'aprenentatge col·laboratiu
• És important fet explícit, no només l'objectiu d'aprenentatge i els continguts, sinó també el tipus d'habilitat que pretenem desenvolupar

En l'educació MAI podem arribar a controlar totes les variables intervinents en el procés d'ensenyament-aprenentatge, ni tan sols el fet d'establir i definir uns objectius ens assegura l'èxit de l'educació, parlant en termes d'eficàcia. La tecnologia en aquest sentit ha d'ésser un a més a més, un recurs que faciliti l'aprenentatge  alhora que fomenti la interacció docent-discents i, també, entre discents. De tota manera hem de ser conscients que l'èxit o fracàs de la incorporació de les TIC en educació dependrà, en gran mesura, de l'ús que nosaltres en fem d'aquestes i el sentit que els hi vulguem donar.

REFLEXIÓ DELS PROJECTES D'INNOVACIÓ

Les últimes sessions prèvies a l'examen les vàrem dedicar a l'exposició dels projectes innovadors, aplicats a l'àmbit educatiu, en els quals s'integren les TIC. Aquests projectes els hem estat realitzant amb el nostre grup al llarg del semestre a l'hora que integraven conceptes i continguts que treballàvem a classe o que recullen les lectures de la bibliografia bàsica.

El primer que destacaria en aquest sentit és la gran varietat de propostes que varen sorgir, moltes d'elles de gran interès. A nivell personal destacaria la meva satisfacció en la realització del projecte d'innovació de l'assignatura, ja que es tracta d'una activitat que surt de l'aula i que requereix, en certa manera, un nivell òptim de creativitat i imaginació alhora que portem la teoria a la pràctica. En unes circumstàncies diferents, en les quals comptéssim amb més temps, penso que hagués estat atractiu i original poder-los dur a terme. De totes maneres però, penso que projectes i activitats d'aquest tipus són molt interessants de realitzar, perquè no deixen de ser una aproximació a la nostra futura pràxis com a professionals de l'educació i, per tant, poder treballar en equip desenvolupant un projecte conjunt ens permet, també, entendre molt millor aspectes que únicament amb la teoria no haguessin estat assolits.

En el cas del meu projecte grupal, els meus companys i jo, vam decidir orientar-los vers el Cinema i l'Educació i, més concretament, en com es poden treballar diferents valors (cooperació, solidaritat, treball en equip, respecte mutu,...) en l'educació mitjançant el cinema. Penso que es tracta d'un tema interessant en el qual encara ens falta aprofundir i innovar, donat que la gran majoria de metodologies i dinàmiques d'aula que tenen per objectiu treballar el cinema es centren bàsicament en la visualització d'un film determinat. Així, doncs, penso que un projecte que integri el cinema des de totes les seves vessants, amb els alumnes fent de productors alhora que directors i actors d'un curtmetratge centrat en una determinada temàtica, ens permet treballar de forma integral i transversal el camp de cinema i sense perdre de vista els continguts curriculars, que també són importants.

Respecte la resta de projectes que es van presentar a l'aula jo en destacaria el projecte Vilafranca 2.0, que 3 companyes van realitzar, vinculat amb la realitat augmentada. Aquest és un camp (realitat augmentada) del meu interès, del qual en els pròxims anys m'agradaria aprofundir i conèixer més a fons, donat que mica en mica hem d'éssers conscients que la nostra societat avança cap a una cultura on les noves tecnologies cada cop obtenen més i més importància. Penso que tant aquest com el projecte presentat per en Josep Mª Silva sobre el M-Learning i els codis QR de Rubí, són projecte que no només aporten valor afegit a l'educació, sinó que tenen la capacitat d'engrescar i d'implicar a gran part de la comunitat educativa i, també, del poble en general.

Com a reflexió final m'agradaria destacar, de nou, la gran varietat de projectes que s'han realitzat en un mateix grup-classe, fet que encara ens ha d'encoratjar més a seguir treballant per millorar l'educació i aconseguint que les TIC en l'àmbit educatiu vagin molt més enllà de la mera instrumentalització de l'eina. Penso que no és una idea pas utòpica, sinó que és necessari que tots els professionals de l'educació siguem conscients d'això i anem tots a una perquè veient els resultats que han sortit d'una classe de 4t de Pedagogia, no m'imagino pas la gran quantitat d'idees interessants i innovadores que podrien sorgir en el conjunt de la societat.

DE TIC A TAC, EL DIFÍCIL TRÁNSITO DE UNA VOCAL - Juana Maria Sancho Gil

En el present article, l'autor Juana Maria Sancho Gil fa una profunda crítica vers la formació del professorat en matèria de noves tecnologies i la necessitat d'orientar aquesta formació cap a una vessant molt més integral on els docents siguin capaços de canviar el seu rol dins de l'aula i abandonar la tradicional i arcaica tasca de transmissors i repetidos d'informació. En definitiva, és necessari fer el canvi que reclama l'autora, amb el propi títol de l'article, és a dir, fer un ús de les TIC perquè aquestes siguin TAC o el que és el mateix "com convertir les potents i cada dia més sofisticades eines de la informació i la comunicació en instruments per a l'aprenentatge i el coneixement".

A la vegada, hem de ser conscients que, vivim en una societat on el concepte innovació s'adjudica allò novedós o desconegut fins el moment, quan realment això és un error. En aquest sentit es pronuncia Bosco (2008:12) quan afirma que malauradament avui en dia "la innovació consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència". Així, doncs, sota el meu punt de vista penso que no podem ser tan superficials i conformistes, hem d'anar més enllà entendre que innovar no només depèn només de l'eina que fem servir sinó també de COM la fem servir nosaltres. Sancho Gil afirma que "Avui el quid de l'ensenyament i l'aprenentatge no és transmetre allò que un sap, sinó possibilitar que l'altre pugui aprendre".

Penso que aquesta és una idea molt allunyada de la que tenen una part molt important dels nostres docents, és a dir, no podem oblidar que una gran, gran part del professorat del nostre país ha estat format en un temps diferent i sota una cultura ben distinta, en la qual el professor/a era la persona que ho sabia tot, l'encarregada de transmetre la informació. En una societat digital com en la que vivim, on les TIC estan a l'ordre del dia en qualsevol àmbit i, encara més, en l'educació, ens trobem amb un grup de professors que es veuen totalment desvinculats d'aquestes eines i instruments perquè no han nascut amb elles, ni s'han format, en definitiva no els pertanyen.

Davant d'una problemàtica com aquesta, sembla més que evident i necessària la reformulació de la formació del nostre professorat, de manera que aquests no només tinguin un domini instrumental de les noves tecnologies sinó que coneguin les diferents estratègies amb les quals poden desenvolupar les seves classes. Més concretament (Sancho Gil, 2008), "el professorat necessita sentir que controla la situació tant des d'un punt de vista tècnic com pedagògic. A més d'ésser conscient de la dificultat que implica el convertir les TIC en TAC". D'altra banda, considero que és important fer veure a la gent, a la societat i al col·lectiu de professorat en concret, que no se'ls hi requereix res més que el que la nostra cultura implica, que no és altre cosa que una constant adaptació al medi de manera que ens puguem mantenir en tot moment actualitzats.

Parlant ja des d'una visió més professional del pedagog que no pas com a estudiat i lector de l'article en qüestió, personalment apostaria en tot moment per un canvi en el nostre model educatiu, un canvi que evolucionés cap a una perspectiva constructivista de l'ensenyament, on la interacció entre iguals i també amb els docents fos la principal font de coneixement. És precisament en un context com aquest, que nosaltres com a (futurs)professionals podrem treballar per una major inclusió de les TIC a les aules fent un és d'aquestes responsable, innovador i, sobre tot, pedagògic.

Rúbrica d'Avaluació (Activitat Moodle)

En la darrera sessió de classe que es va dur a terme el passat divendres 22 vam treballar el disseny i avaluació de propostes d'E-Learning. És per això que juntament amb la meva companya Esperanza Moreno vam elaborar una rúbrica d'avaluació que es correspon amb una activitat realitzada a l'aula Moodle i que vàrem presentar setmanes enrere.

En aquest sentit l'activitat que vam desenvolupar a través de la plataforma Moodle guardava relació amb la temàtica "Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta". L'activitat consta des dues parts una més individual i l'altre més grupal, a nivell de tot el grup-classe, ja que posen en comú els diferents casos treballats.

Així, doncs, en primer lloc els alumnes havien de llegir un dels casos que podem trobar en l'obra "Buenas prácticas con TIC en software libre para la creación de libros digitales". Un cop feta la lectura els convidem a fer la seva pròpia reflexió en un fòrum general obert a tot el grup, tot proposant-hi algunes qüestions que els han d'ajudar a estructurar la seva reflexió.

En relació a la rúbrica d'avaluació que hem realitzat i que presentem en forma de graella podem veure com en la primera columna presentem els criteris generals a partir dels quals durem a terme l'avaluació mentre que a nivell horitzontal veiem els diferents nivells en què podem puntuar cada criteri, especificant doncs a quina nota numèrica es correspon cadascuna de les qualificacions (Excel·lent, Notable, Aprovat i Suspès).

Hem de tenir present que es tracta d'una rúbrica preparada per a ser emprada un cop el/l'alumne ha fet la seva reflexió en el fòrum general. A partir d'aquesta s'analitzaran aspectes com si han comprès els elements clau de la lectura, si han fet una bona síntesi d'aquesta o bé si saben justificar i argumentar les seves idees.

Aquest model de rúbrica estarà disponible per als alumnes des d'un principi, ja que els ha de servir a l'hora de treballar i fer la feina i tenir clares les orientacions que han de seguir i saber sota quins criteris se'ls avaluarà. Un cop es doni l'activitat per finalitzada el tutor/docent, partint d'aquesta rúbrica, serà l'encarregat de puntuar criteri per criteri la reflexió de cadascun dels alumnes.

Les tauletes digitals en l'àmbit educatiu - PERE MARQUÈS

El passat divendres 15 de Novembre ens va visitar en la sessió de l'assignatura de Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement en Pere Marquès professor recentment jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a parlar de l'ús de les tauletes digitals a les aules.

Perquè considerem que és imprescindible incorporar les TIC a l'Educació?(Tres grans raons):

• Competència digital informacional de l'alumnat: És una obligació, com a futurs educadors que serem, que totes les persones que passen per les nostres mans adquireixen una certa competència digital i, per tant, saber moure's per internet, fer una cerca determinada, crear informació,... amb intel·ligència. Això només serà possible mitjançant la pràctica, aquesta és la capacitarà i dotarà de certes competències als alumnes per a saber moure's amb criteri i treballar per internet.
• Actualització curricular. Avui en dia la presència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les aules és total sigui quina sigui la matèria i, precisament, aquesta inclusió de les TIC a les aules implica una necessària actualització curricular.
• Innovació metodològica. En general els educadors estem fent les coses malament a les aules, és impensable presentar amb els recursos que tenim avui en dia percentatges de fracàs escolar de fins a un 30%. Si sense tecnologia no acaben de trobar la manera de funcionar, no és possible millorar aquestes dades amb la inclusió de les noves tecnologies? La tecnologia serà bona només en alguns casos però és imprescindible que sapiguem fer un bon ús d'aquesta.

Segons el vostre parer quins avantatges i inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules-classe? On veieu que està el valor d'afegit?

Un primer avantatge a destacar és l'alt component motivacional que té una tauleta digital vers el tradicional llibre de text, en aquest sentit doncs, penso que la motivació dels alumnes per aprendre pot ser realment superior a la que habitualment. D'altra banda destacar-ne també la multivarietat de recursos que una eina tecnològica com la tauleta digital ens ofereix, és a dir, aquesta té una gran multifuncionalitat així com també multitud d'aplicacions interessants de poder aplicar en l'àmbit educatiu.

En relació als inconvenients, deixant de banda l'elevat cost econòmic d'aquestes donat que entenem que l'escola ja disposa d'aquestes, penso que l'inconvenient clau el trobem amb la metodologia a desenvolupar a classe, és important fomentar un bon clima d'aprenentatge i, per tant, treballar amb una metodologia que afavoreixi l'aprenentatge profund. És precisament aquesta idea la que destacaria com un dels valors afegits que en destacaria de l'ús de les tauletes digitals a les aules. És important, també, no passar per alt les possibles distraccions que poden patir els alumnes, ja que normalment són els primers experts en aquestes eines i, per tant, el seu domini els permet treballar i distreure's més fàcilment. Així, doncs, tornaria a incidir en la importància de la metodologia del docent a l'aula, ja que una bona adequació d'aquesta la que ens assegurarà grans resultats en aquest sentit.

Quin impacte hi ha o hi pot haver en l'aprenentatge dels nostres alumnes quan s'utilitzen les tauletes digitals? Creieu que milloren el seu rendiment acadèmic?
En aquest cas, tornaria a destacar l'elevat component motivacional que comporta l'ús de recursos i diferents eines innovadores, especialment en quant les TIC. Aquesta motivació és la que ens ha de permetre fomentar un bon ambient de treball, treballant aspectes com la cohesió de grup, el treball en equip, cooperació,... En relació al rendiment acadèmic penso que es tracta d'un element molt relatiu, perquè el rendiment acadèmic el podem mesurar numèricament, per les notes que obtenen o bé en termes més abstractes com la participació a l'aula, l'elaboració de les diferents activitats,... És per això que considero que són una eina molt important que fent-ne un bon ús pot suposar unes avantatges enormes en relació al procés d'E-A dels alumnes, però és important saber el com fer-ho, com treballar-ho i, també, el com avaluar-ho.

LA WEB 2.0

El concepte de Web 2.0 sorgeix al voltant de l'any 2000 i la principal característica del sistema 2.0 és la manera en què es construeix la informació així com també la distribució de serveis o la col·laboració entre persones. A més a més, es tracta d'un sistema que no requereix un gran coneixement en la matèria per poder  publicar informació a internet.

Però quina és la diferència entre la Web 1.0 i la Web 2.0? A continuació adjunto un vídeo que considero que és molt representatiu i que ens ajuda a diferenciar molt bé entre tots dos conceptes.

Un cop feta la diferenciació entre tots dos conceptes i haver-nos introduit en el món de la Web 2.0 en podem destacar que els principis d'aquest conjunt de llocs web. Així, doncs, els principis de la Web 2.0 són:

• La web com plataforma
• Aprofitament de la intel·ligència col·lectiva. El fet de poder compartir informació amb la resta del món és el que facilita el foment d'aquesta intel·ligència col·lectiva
• La gestió de la base de dades com a competència bàsica
• Model de programació lleugera, cerca la simplicitat. El fet de poder utilitzar-les en línia és el que motiva que aquestes hagin de ser el més simple possible en relació al seu ús.
• Software no limitat a l'ús d'un sol dispositiu. Normalment totes les aplicacions tenen una versió per a l'ordinador, el telèfon mòbil, la tablet,...

Per tant, si partim d'aquests principis considero que hi ha dues idees bàsiques a destacar i que hem d'ésser capaços de relacionar sempre amb la sistema de Web 2.0. D'una banda el concepte de web com a plataforma que ens permet continuar treballant amb molta simplicitat, fet que ens ajuda a apropar les noves tecnologies a tothom. D'altra banda, és important destacar aquest tothom, ja que amb la Web 2.0 la informació no depèn únicament del WebMàster o Administrador, sinó que els usuaris, les persones som les encarregades de crear, construir i compartir la informació entre nosaltres, introduint el concepte d'intel·ligència col·lectiva.

Alejandra Bosco per la seva part ens aporta en una de les entrades del seu blog un esquema que reflecteix de forma molt sistematitzada les diferents aplicacions que pot tenir el sistema Web 2.0 i que van molt vinculades als principis anteriorment esmentats, els quals també apareixen en aquest esquema.

Aquest esquema ens permet apreciar la multivarietat de funcions que ofereix la Web 2.0 i que els usuaris podran desenvolupar depenent de l'ús que aquests en vulguin fer. De totes formes són trets característics de l'entorn 2.0 la interacció entre persones, la gestió de la informació així com poder compartir aquesta. En recursos online de què disposem són innombrables i és per això que nosaltres, els usuaris, hem d'ésser capaços de fer un bon ús d'aquest sistema 2.0, per tal d'aprofitar les potencialitats i avantatges que aquest ens ofereix.

En relació a l'àmbit educatiu la Web 2.0 ha suposat un avenç important, ja que l'ús de les diferents plataformes web com blogs, wikis, aules moodle,... ha facilitat la construcció del coneixement, si parlem des d'una perspectiva constructivista de l'aprenentatge, donat que més enllà del simple ús d'un ordinador, aquests i molts altres recursos ens ajuden a fomentar la interacció entre els alumnes (també entre docent-discent) així com també el fet de crear un bon clima d'aprenentatge.

Així, doncs, considero que la Web 2.0 ha resultat ser un avenç importantíssim en l'àmbit de les noves tecnologies però també a nivell educatiu, gràcies a la possibilitat de poder compartir tota la informació que desitgem fomentant, doncs, el treball en xarxa dels diferents usuaris que hi participen. En el cas del context del grup-classe destacaria el treball cooperatiu-col·laboratiu fomentant un bon ambient d'aprenentatge, on els alumnes són els encarregats del seu propi procés d'E-A i, per tant, participen de forma activa en aquest.

Bones pràctiques amb TIC en Software lliure per a la creació de llibres digitals

En el capítol 16 del llibre Políticas educativas y buenas prácticas con TIC, que rep el mateix nom que el títol d'aquesta entrada, Alicia Gonzalez y Manuel Rodríguez ens presenten el cas d'una escola d'Andalusia  que realitza un canvi en el seu model educatiu i que té com a eix principal la inclusió de les TIC en els diferents processos d'ensenyament-aprenentatge. Així, doncs, aquesta entrada anirà dedicada a fer un anàlisi d'aquest projecte relacionat amb el Software lliure (llibre digital) i que és considerat per les autores com a bona pràctica amb les TIC.

En primer lloc és important destacar la corrent filosòfica que caracteritza aquest projecte que és el constructivisme social. Des d'aquesta corrent es considera que són els propis individus els que elaboran el seu coneixement a partir del que ja saben així com també les relacions/interaccions socials. Alguns de les característiques d'aquest corrent són:

• Els individus són els encarregats de construir el seu propi coneixement per mitjà de la interacció social

• A l'escola, l'alumne participa com agent actiu en el seu procés d'aprenentatge juntament amb el grup d'iguals

• El llenguatge és l'eina d'aprenentatge per excel·lència, ja que és el vehicle principal de la interacció social

En aquest sentit, doncs, destacar aquesta filosofia que persegueix l'equip docent del centre educatiu i que pretén que siguin els alumnes una part activa en els processos d'aprenentatge, amb l'ajuda de les tecnologies, deixant de banda el tradicional conductisme.  És important, per tant, tenir en compte que en aquest cas l'ús de les TIC és el mitjà per assolir el propòsit del projecte, que no és altre que "estimular l'interès i la motivació dels estudiants en el procés d'aprenentatge".

Seguint en aquesta línia, si ens centrem en les competències que un projecte com aquest desenvolupa en els alumnes, podem destacar les següents competències i/o habilitats:

• Competència digital
• Tractament de la informació
• Comunicació lingüística
• Aprendre a aprendre

D'altra banda penso que és important tenir en compte la implicació del professorat, sinó tot una part important d'aquest, en el disseny i desenvolupament d'un projecte com aquest, ja que en cas de no ésser així el projecte molt segurament no hagués estat possible. Una de les claus en aquest sentit ha estat la motivació que el professorat ha trobat a través de la tecnologia –tal i com afirma el coordinador del projecte TIC–.

En relació a la innovació educativa que aquest projecte representa per al món educatiu, vull fer esment d'una de les idees que s'esmenten en el text i és que gràcies a aquest projecte, el centre educatiu ha aconseguit "reforçar les metodologies d'aprenentatge significatiu [...] fent de l'alumnat una part implicada en l'elaboració de continguts i reforçant, per tant, la seva capacitat creativa i de motivació".

Finalment, a nivell de reflexió, penso que és important tenir present les TIC (o TAC segons com ho mirem) en el nostre dia a dia com a professionals de l'educació, ja que són una eina que ens ajudaran a innovar en les nostres pràctiques educatives. Aquesta innovació, però, l'hem d'aconseguir  des de la motivació dels alumnes i mitjançant processos d'aprenentatge actius que els permetin crear els seus propis coneixements sense que l'escola sembli, doncs, una adoctrinació.

COMPETÈNCIA DIGITAL

En aquesta segona entrada del blog passaré a parlar de les tecnologies i la competència digital de les persones. Aquests són dos aspectes realment rellevants en una societat com la nostra, cada cop més avançada en el camp de les tecnologies, en ocasions també és anomenada com la Societat 2.0. 

És en aquest context on sorgeix el concepte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), el qual no consta d'una definició oficial, però que fa referència al conjunt de recursos (llibres, aparells, dispositius,...) que ens permeten accedir, representar i difondre la informació.

"No és el que el Software fa, és el que fa l'usuari" (Hugh ©)

Penso que encara que sigui d'una manera simple, el missatge que pretén donar la vinyeta és molt contundent i ens fa entendre el què de la competència digital de les persones. Avui en dia vivim envoltats d'una gran quantitat d'aparells i eines tecnològiques, cada cop més complexes que, en certa manera, busquen facilitar-nos el nostre dia a dia. Però com ja vaig comentar en la primera entrada d'aquest blog, l'important no és saber fer ús d'aquests recursos, sinó saber fer un bon ús.

És en aquesta idea on m'agradaria incidir-hi de manera especial i destacar la necessitat que tenim (les persones) de comptar amb una bona competència digital que ens permeti explotar al màxim totes les possibilitats que ens ofereixen les TIC, especialment en l'àmbit de l'educació on hem de treballar per a fomentar l'aprenentatge mitjançant les tecnologies (TAC).

En conclusió, en relació amb la vinyeta, penso que l'important no és el què podem fer amb l'ampli ventall de tecnologies que ens ofereix avui en dia la societat, sinó el què nosaltres som capaços de fer amb elles. Com a futurs pedagogs que som, si parlem en clau educativa, és vital treballar per a fomentar l'ús pedagògic de les tecnologies a l'aula, deixar de banda el concepte de les TIC, massa genèric per a la societat, i treballar en vistes a les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC).

Imatge extreta el 27-09-2013 [En línia] des de: http://smarterware.org/1144/its-not-what-the-software-does