REFLEXIÓ DELS PROJECTES D'INNOVACIÓ

Les últimes sessions prèvies a l'examen les vàrem dedicar a l'exposició dels projectes innovadors, aplicats a l'àmbit educatiu, en els quals s'integren les TIC. Aquests projectes els hem estat realitzant amb el nostre grup al llarg del semestre a l'hora que integraven conceptes i continguts que treballàvem a classe o que recullen les lectures de la bibliografia bàsica.

El primer que destacaria en aquest sentit és la gran varietat de propostes que varen sorgir, moltes d'elles de gran interès. A nivell personal destacaria la meva satisfacció en la realització del projecte d'innovació de l'assignatura, ja que es tracta d'una activitat que surt de l'aula i que requereix, en certa manera, un nivell òptim de creativitat i imaginació alhora que portem la teoria a la pràctica. En unes circumstàncies diferents, en les quals comptéssim amb més temps, penso que hagués estat atractiu i original poder-los dur a terme. De totes maneres però, penso que projectes i activitats d'aquest tipus són molt interessants de realitzar, perquè no deixen de ser una aproximació a la nostra futura pràxis com a professionals de l'educació i, per tant, poder treballar en equip desenvolupant un projecte conjunt ens permet, també, entendre molt millor aspectes que únicament amb la teoria no haguessin estat assolits.

En el cas del meu projecte grupal, els meus companys i jo, vam decidir orientar-los vers el Cinema i l'Educació i, més concretament, en com es poden treballar diferents valors (cooperació, solidaritat, treball en equip, respecte mutu,...) en l'educació mitjançant el cinema. Penso que es tracta d'un tema interessant en el qual encara ens falta aprofundir i innovar, donat que la gran majoria de metodologies i dinàmiques d'aula que tenen per objectiu treballar el cinema es centren bàsicament en la visualització d'un film determinat. Així, doncs, penso que un projecte que integri el cinema des de totes les seves vessants, amb els alumnes fent de productors alhora que directors i actors d'un curtmetratge centrat en una determinada temàtica, ens permet treballar de forma integral i transversal el camp de cinema i sense perdre de vista els continguts curriculars, que també són importants.

Respecte la resta de projectes que es van presentar a l'aula jo en destacaria el projecte Vilafranca 2.0, que 3 companyes van realitzar, vinculat amb la realitat augmentada. Aquest és un camp (realitat augmentada) del meu interès, del qual en els pròxims anys m'agradaria aprofundir i conèixer més a fons, donat que mica en mica hem d'éssers conscients que la nostra societat avança cap a una cultura on les noves tecnologies cada cop obtenen més i més importància. Penso que tant aquest com el projecte presentat per en Josep Mª Silva sobre el M-Learning i els codis QR de Rubí, són projecte que no només aporten valor afegit a l'educació, sinó que tenen la capacitat d'engrescar i d'implicar a gran part de la comunitat educativa i, també, del poble en general.

Com a reflexió final m'agradaria destacar, de nou, la gran varietat de projectes que s'han realitzat en un mateix grup-classe, fet que encara ens ha d'encoratjar més a seguir treballant per millorar l'educació i aconseguint que les TIC en l'àmbit educatiu vagin molt més enllà de la mera instrumentalització de l'eina. Penso que no és una idea pas utòpica, sinó que és necessari que tots els professionals de l'educació siguem conscients d'això i anem tots a una perquè veient els resultats que han sortit d'una classe de 4t de Pedagogia, no m'imagino pas la gran quantitat d'idees interessants i innovadores que podrien sorgir en el conjunt de la societat.

DE TIC A TAC, EL DIFÍCIL TRÁNSITO DE UNA VOCAL - Juana Maria Sancho Gil

En el present article, l'autor Juana Maria Sancho Gil fa una profunda crítica vers la formació del professorat en matèria de noves tecnologies i la necessitat d'orientar aquesta formació cap a una vessant molt més integral on els docents siguin capaços de canviar el seu rol dins de l'aula i abandonar la tradicional i arcaica tasca de transmissors i repetidos d'informació. En definitiva, és necessari fer el canvi que reclama l'autora, amb el propi títol de l'article, és a dir, fer un ús de les TIC perquè aquestes siguin TAC o el que és el mateix "com convertir les potents i cada dia més sofisticades eines de la informació i la comunicació en instruments per a l'aprenentatge i el coneixement".

A la vegada, hem de ser conscients que, vivim en una societat on el concepte innovació s'adjudica allò novedós o desconegut fins el moment, quan realment això és un error. En aquest sentit es pronuncia Bosco (2008:12) quan afirma que malauradament avui en dia "la innovació consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència". Així, doncs, sota el meu punt de vista penso que no podem ser tan superficials i conformistes, hem d'anar més enllà entendre que innovar no només depèn només de l'eina que fem servir sinó també de COM la fem servir nosaltres. Sancho Gil afirma que "Avui el quid de l'ensenyament i l'aprenentatge no és transmetre allò que un sap, sinó possibilitar que l'altre pugui aprendre".

Penso que aquesta és una idea molt allunyada de la que tenen una part molt important dels nostres docents, és a dir, no podem oblidar que una gran, gran part del professorat del nostre país ha estat format en un temps diferent i sota una cultura ben distinta, en la qual el professor/a era la persona que ho sabia tot, l'encarregada de transmetre la informació. En una societat digital com en la que vivim, on les TIC estan a l'ordre del dia en qualsevol àmbit i, encara més, en l'educació, ens trobem amb un grup de professors que es veuen totalment desvinculats d'aquestes eines i instruments perquè no han nascut amb elles, ni s'han format, en definitiva no els pertanyen.

Davant d'una problemàtica com aquesta, sembla més que evident i necessària la reformulació de la formació del nostre professorat, de manera que aquests no només tinguin un domini instrumental de les noves tecnologies sinó que coneguin les diferents estratègies amb les quals poden desenvolupar les seves classes. Més concretament (Sancho Gil, 2008), "el professorat necessita sentir que controla la situació tant des d'un punt de vista tècnic com pedagògic. A més d'ésser conscient de la dificultat que implica el convertir les TIC en TAC". D'altra banda, considero que és important fer veure a la gent, a la societat i al col·lectiu de professorat en concret, que no se'ls hi requereix res més que el que la nostra cultura implica, que no és altre cosa que una constant adaptació al medi de manera que ens puguem mantenir en tot moment actualitzats.

Parlant ja des d'una visió més professional del pedagog que no pas com a estudiat i lector de l'article en qüestió, personalment apostaria en tot moment per un canvi en el nostre model educatiu, un canvi que evolucionés cap a una perspectiva constructivista de l'ensenyament, on la interacció entre iguals i també amb els docents fos la principal font de coneixement. És precisament en un context com aquest, que nosaltres com a (futurs)professionals podrem treballar per una major inclusió de les TIC a les aules fent un és d'aquestes responsable, innovador i, sobre tot, pedagògic.