DE LO SÓLIDO A LO LÍQUIDO: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 - Area, M. & Pessoa, T.

L'article de Manuel Area i Teresa Pessoa ens planteja d'un inici una interessant reflexió al voltant de la nova cultura de la Web 2.0 (s. XXI) en relació a anys enrere, quan encara no parlàvem de cultura digital. En aquest sentit, a partir de la metàfora de Bauman (2006), els autors consideren que avui en dia, en gran mesura per la influència de les noves tecnologies i la Web 2.0, vivim en una cultura líquida, és a dir, una cultura en canvi/transformació constant on la producció d'informació i coneixement està a l'ordre del dia. Per contra, afirmen que la cultura dels segles XIX i XX era més aviat estàtica, de major estabilitat en lo fisíc, en lo material,... en definitiva una cultura sòlida.

Penso que es tracta d'una idea molt interessant a l'hora que molt explícita que ens permet entendre el caràcter imprevisible inherent a la cultura i societat en què vivim. Actualment vivim en un procés continu de canvis i adaptacions al medi, a allò que ens envolta. Per aquest motiu és imprescindible, segons Pessoa i Area, crear noves alfabetitzacions que facilitin aquesta adaptació a les persones, especialment en relació a la cultura digital de les noves tecnologies. Una alfabetització però, que ha d'anar més enllà del valor merament instrumental de l'eina per treballar diverses competències i habilitats de forma transversal:

• Competències instrumentals à Adquirir el coneixement pràctic i habilitats per a l’ús del hardware i del software o programes informàtics.
• Competències cognitivo-intel·lectuals à Adquisició dels coneixements i habilitats cognitives específiques que permetin buscar, seleccionar, analitzar, interpretar i recrear l’enorme quantitat d’informació així com comunicar-se amb d’altres persones mitjançant els recursos digitals
• Competències socioculturals à Adquirir i desenvolupar normes de comportament que impliquen una actitud social positiva cap als demes
• Competències axiològiques à Adquisició de valors ètics i democràtics en relació amb l’ús e la informació i de la tecnologia
• Competències emocionalsà Aprenentatge del control d’emocions negatives, amb el desenvolupament de l’empatia i amb la construcció d’una identitat digital caracteritzada per l’equilibri afectiu-personal en l’ús de les TIC.

Aquesta és una idea que lliga, alhora, des de la perspectiva del constructivisme socail amb el concepte d'aprenentatge sociocultural de Lev Vigotsky, amb el qual l'autor afirmava que la principal font de coneixement rau de les interaccions que es donen entre les persones, per tant estem parlant d'un coneixement construït socialment.

Seguidament els autors fan un repàs general pel món de la Web 2.0, la qual no dubten en dividir-la en 6 àmbits o dimensions d'aprenentatge que són:

• Biblioteca universal à Desenvolupar les competències i habilitats per saber buscar informacions en funció d’un propòsit donat
• Connexió hipertextual à La formació crítica del consumidor i del ciutadà. Es tracta de formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa.
• Mercat Global àCapacitació del subjecte com individu que sap navegar de forma conscient per la xarxa. És capaç de reinterpretar i construir la seva pròpia narrativa de significats.
• Xarxa Social àCapacitat de participar de forma plena en comunitats o grups humans interconnectats a través de xarxes de telecomunicacions
• Comunicació multimèdia i audiovisual à Formar a l’alumne com subjecte amb capacitat per analitzar i produït textos en format multimèdia i llenguatge audiovisual
• Entorns virtual interactius à Disposar d’habilitats per interaccionar en entorns virtuals tridimensionals de realitat immersiva, simulada o augmentada.

Així, doncs, és important que siguem conscients de la necessitat de reformular l'educació en l'àmbit de les noves tecnologies, no ens podem conformar amb el simple fet de dominar l'eina, en relació al seu ús. Hem de formar individus capaços de construir coneixement de forma autònoma i des d'una visió personal més crític. És per això que la finalitat de l'alfabetització ha d'incidir en el fet d'ajudar al subjecte a construir-se una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa.

Un canvi d'aquesta envergadura només serà possible si el realitzem des de la construcció de noves polítiques educatives, garantint la igualtat d'oportunitats en l'accés a la cultura.

Descobrim la plataforma MOODLE!

En la segona part de la sessió del passat divendres 18 d'Octubre vam treballar amb la plataforma Moodle, però en aquest cas des de la vessant del docent/administrador de l'aula Moodle. D'aquesta manera hem tingut la possibilitat d'organitzar i elaborar activitats per un tema concret de l'aula moodle de mostra que ha estat: Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta. 

En aquest sentit penso que es tracta d'una eina amb diverses funcionalitats a l'abast dels docents i discents que en fan ús i que, per tant, és d'una elevada potencialitat educativa. A més ofereix la possibilitat de treballar molta gent a la vegada en una mateixa aula Moodle, fet que fomenta la interacció dels participants i la construcció del coneixement com a resultat d'aquesta interacció entre els alumnes (i en ocasions també el tutor-professor).

Així, doncs, després del primer contacte que hem tingut amb la plataforma web hem començat a treballar en la nostra tasca que no era una altre que l'elaboració d'una activitat relacionada amb la temàtica abans esmentada. 

En aquest cas, la meva companya Esperanza i jo vam decidir centrar-nos en l'obra: "Buenas prácticas con TIC en software libre para la creación de libros digitales", amb el qual vam treballar en la sessió anterior, i proposem als alumnes a participar en un fòrum obert a tot el grup on han de fer tots la seva aportació en relació a alguna de les experiències en que s'explica en el llibre i seguint unes preguntes guia que, nosaltres com a docents del grup, els hi proposem.

Com tots els recursos que hem analitzat fins el moment, aquesta plataforma digital presenta uns avantatges però també certes carències, sempre analitzant-ho des d'una perspectiva de l'educació. Pel que fa als inconvenients de l'eina en podem destacar els següents:

• La gestió i organització de la interfície requereix un certs coneixements de la plataforma. És per això que, sota el nostra punt de vista, seria necessària la formació del professorat en l'ús de les plataformes Moodle, per tal de poder aprofitar totes les funcionalitats que presenta
• Presenta un disseny poc viu/dinàmic. És massa rígit/formal fet que en ocasions pot no afavorir la participació de l'alumnat
• L'elaboració de continguts pot ser compartida entre alumnes-professor però els diferents recursos que s'empren han d'estar configurats prèviament sempre per l'administrador de l'aula

En relació als avantatges que presenta la plataforma Moodle podem dir que:

• No és una eina que presenti gaire dificultats d'ús (per l'estudiant)
• Conté una gran varietat de recursos el qual permet elaborar materials d'una gran riquesa didàctica
• Facilita la construcció del coneixement entre tots (Constructivisme Social)
• És aquest fet el que la pot diferenciar d'ésser un simple recurs de les TIC en un recurs TAC
• És un entorn virtual, paral·lel a l'aula real, que pot ser de gran ajuda en el desenvolupament de la tasca del docent

Així, doncs, considerem que l'ús de la plataforma Moodle com a aula virtual d'ensenyament és molt important en una societat com la nostra que avança cap un model de les TIC però és important que aquest no sigui l'únic mitjà de relació entre l'alumnat i el professorat, sinó que també vagi compaginat amb la classe presencial de manera que es pugui realitzar un cert feedback sobre el que es treballa en ambdós contextos. Una metodologia mixta pot afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.

Bones pràctiques amb TIC en Software lliure per a la creació de llibres digitals

En el capítol 16 del llibre Políticas educativas y buenas prácticas con TIC, que rep el mateix nom que el títol d'aquesta entrada, Alicia Gonzalez y Manuel Rodríguez ens presenten el cas d'una escola d'Andalusia  que realitza un canvi en el seu model educatiu i que té com a eix principal la inclusió de les TIC en els diferents processos d'ensenyament-aprenentatge. Així, doncs, aquesta entrada anirà dedicada a fer un anàlisi d'aquest projecte relacionat amb el Software lliure (llibre digital) i que és considerat per les autores com a bona pràctica amb les TIC.

En primer lloc és important destacar la corrent filosòfica que caracteritza aquest projecte que és el constructivisme social. Des d'aquesta corrent es considera que són els propis individus els que elaboran el seu coneixement a partir del que ja saben així com també les relacions/interaccions socials. Alguns de les característiques d'aquest corrent són:

• Els individus són els encarregats de construir el seu propi coneixement per mitjà de la interacció social

• A l'escola, l'alumne participa com agent actiu en el seu procés d'aprenentatge juntament amb el grup d'iguals

• El llenguatge és l'eina d'aprenentatge per excel·lència, ja que és el vehicle principal de la interacció social

En aquest sentit, doncs, destacar aquesta filosofia que persegueix l'equip docent del centre educatiu i que pretén que siguin els alumnes una part activa en els processos d'aprenentatge, amb l'ajuda de les tecnologies, deixant de banda el tradicional conductisme.  És important, per tant, tenir en compte que en aquest cas l'ús de les TIC és el mitjà per assolir el propòsit del projecte, que no és altre que "estimular l'interès i la motivació dels estudiants en el procés d'aprenentatge".

Seguint en aquesta línia, si ens centrem en les competències que un projecte com aquest desenvolupa en els alumnes, podem destacar les següents competències i/o habilitats:

• Competència digital
• Tractament de la informació
• Comunicació lingüística
• Aprendre a aprendre

D'altra banda penso que és important tenir en compte la implicació del professorat, sinó tot una part important d'aquest, en el disseny i desenvolupament d'un projecte com aquest, ja que en cas de no ésser així el projecte molt segurament no hagués estat possible. Una de les claus en aquest sentit ha estat la motivació que el professorat ha trobat a través de la tecnologia –tal i com afirma el coordinador del projecte TIC–.

En relació a la innovació educativa que aquest projecte representa per al món educatiu, vull fer esment d'una de les idees que s'esmenten en el text i és que gràcies a aquest projecte, el centre educatiu ha aconseguit "reforçar les metodologies d'aprenentatge significatiu [...] fent de l'alumnat una part implicada en l'elaboració de continguts i reforçant, per tant, la seva capacitat creativa i de motivació".

Finalment, a nivell de reflexió, penso que és important tenir present les TIC (o TAC segons com ho mirem) en el nostre dia a dia com a professionals de l'educació, ja que són una eina que ens ajudaran a innovar en les nostres pràctiques educatives. Aquesta innovació, però, l'hem d'aconseguir  des de la motivació dels alumnes i mitjançant processos d'aprenentatge actius que els permetin crear els seus propis coneixements sense que l'escola sembli, doncs, una adoctrinació.