PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT - Aparici & Silva (2011)

L'article PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT de Roberto Aparici i Marco Silva suposa una crítica al model transmissor de la informació, predominant en l'àmbit de l'educació, el qual implica una manca d'interactivitat molt important. Els autors consideren que continuem treballant en base a un model totalment desfasat, que no es correspon amb la cultura digital i la Web 2.0 en què vivim. És per això, que al llarg de l'article suggereixen determinades estratègies d'organització i funcionament a l'aula a l'hora que reformulen el paper que ha de tenir tant el docent com els discents com agents implícits del procés de comunicació i aprenentatge.

Val a dir que el present article no suposa la primera crítica vers el model transmissor d'informació, ja que des del segle XX que es varen iniciar les primeres crítiques per un model caracteritzat per la unidireccionalitat o la pseudobidireccionalitat que alguns ens volen vendre, en el qual l'acte didàctic es basa en la figura de dos agents: Emissor - Receptor. Fa gairebe 40 anys Porcher no dubtava en qüestionar el model educatiu que es posava en pràctica a les escoles, ja que considerava que aquestes no feien més que preparar als seus alumnes a desenvolupar-se en una societat que ja no existeix. 

Trenta-quatre anys més tard, cap al 2010, va ser Tapscott el qual afirmà que el model pedagògic que es posa en pràctica avui en dia va ser projectat per al context de la societat industrial quan la indústria precisava d'operaris que fessin el que els hi era requerit en un procés de producció fragmentat. Aubert et al. l'any 2008 tampoc varen dubtar a l'hora de destacar la importància del diàleg en una societat del coneixement i de la informació com la nostra.

Aparici (2011) per la seva part va ser el primer autor en introduir el concepte FEED-FEED, el qual defineix com un model en què els participants del procés comunicatiu s'alimenten comunicacional i informacionalment tots amb tots, passant doncs de la teoria un-tots a una perspectiva més constructiva del TOTS-TOTS. No podem negar que les noves tecnologies són una oportunitat per a tothom en la mesura que han facilitat la comunicació de les persones a l'hora que són capaces d'informar-se per si soles. És per això que deixem de parlar d'una relació emissor-receptor, per una altra en la qual TOTS som emissors i receptors, de tal forma que ens trobem en una situació de continua creació de continguts i coneixements a l'hora que ens interrelacionem mitjançant la participació en converses.

Aparici i Silva (2011) en aquest sentit especifiquen quins són els 3 principis de la interactivitat que no podem perdre mai de vista:

• Participació-Interenció: Participar no és nomes respondre, es tracta d'intervenir en el contingut de la informació o modificar un missatge.
• Bidireccionalitat-Hibridació: La comunicació és una producció conjunta de l'emissió i recepció, es tracta doncs d'una co-creació.
• Permutabilitat-Potencialitat: La comunicació suposa múltiples xarxes articulatòries de connexions i la llibertat de produir múltiples significats.

Partint de tots aquests raonaments, és per això que els autors consideren necessari deixar de banda el model hegemònic basat en la unidireccionalitat i que podríem anomenar un-tots, per passar a un model tots-tots a partir del qual "l'alumnat crea, modifica, construeix, es converteix en coautor, té una sèrie d'elements disposats per a la construcció del coneixement col·lectiu". 

Penso que és molt important que tinguem aquesta idea present en el nostre dia a dia com a professionals de l'educació. Nosaltres, per molts que siguem els docents a l'aula, no som ni sabem més que ningú, la nostra tasca a de ser la de facilitar l'aprenentatge als alumnes, els quals han d'ésser capaços de construir els seus propis codis i coneixements mitjançant la interacció de tothom amb tothom. Els alumnes han de poder investigar, parlar, preguntar i equivocar-se mil cops per acabar assolint el coneixement. Si únicament els alimentem d'informació que nosaltres mateixos els trasmetem, no estarem fent res més que exercitant la memòria dels alumnes a l'hora que educant-los sota uns valors i uns coneixements que no es correspondran MAI amb la societat en la que viuen.

Finalment, m'agradaria fer menció a la cita de Kaplún de l'any 1998 el qual afirmà: "S'aprèn de veritat el que es viu, el que es recrea, el que es reinventa i no només el que es llegeix i s'escola".

DE TIC A TAC, EL DIFÍCIL TRÁNSITO DE UNA VOCAL - Juana Maria Sancho Gil

En el present article, l'autor Juana Maria Sancho Gil fa una profunda crítica vers la formació del professorat en matèria de noves tecnologies i la necessitat d'orientar aquesta formació cap a una vessant molt més integral on els docents siguin capaços de canviar el seu rol dins de l'aula i abandonar la tradicional i arcaica tasca de transmissors i repetidos d'informació. En definitiva, és necessari fer el canvi que reclama l'autora, amb el propi títol de l'article, és a dir, fer un ús de les TIC perquè aquestes siguin TAC o el que és el mateix "com convertir les potents i cada dia més sofisticades eines de la informació i la comunicació en instruments per a l'aprenentatge i el coneixement".

A la vegada, hem de ser conscients que, vivim en una societat on el concepte innovació s'adjudica allò novedós o desconegut fins el moment, quan realment això és un error. En aquest sentit es pronuncia Bosco (2008:12) quan afirma que malauradament avui en dia "la innovació consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència". Així, doncs, sota el meu punt de vista penso que no podem ser tan superficials i conformistes, hem d'anar més enllà entendre que innovar no només depèn només de l'eina que fem servir sinó també de COM la fem servir nosaltres. Sancho Gil afirma que "Avui el quid de l'ensenyament i l'aprenentatge no és transmetre allò que un sap, sinó possibilitar que l'altre pugui aprendre".

Penso que aquesta és una idea molt allunyada de la que tenen una part molt important dels nostres docents, és a dir, no podem oblidar que una gran, gran part del professorat del nostre país ha estat format en un temps diferent i sota una cultura ben distinta, en la qual el professor/a era la persona que ho sabia tot, l'encarregada de transmetre la informació. En una societat digital com en la que vivim, on les TIC estan a l'ordre del dia en qualsevol àmbit i, encara més, en l'educació, ens trobem amb un grup de professors que es veuen totalment desvinculats d'aquestes eines i instruments perquè no han nascut amb elles, ni s'han format, en definitiva no els pertanyen.

Davant d'una problemàtica com aquesta, sembla més que evident i necessària la reformulació de la formació del nostre professorat, de manera que aquests no només tinguin un domini instrumental de les noves tecnologies sinó que coneguin les diferents estratègies amb les quals poden desenvolupar les seves classes. Més concretament (Sancho Gil, 2008), "el professorat necessita sentir que controla la situació tant des d'un punt de vista tècnic com pedagògic. A més d'ésser conscient de la dificultat que implica el convertir les TIC en TAC". D'altra banda, considero que és important fer veure a la gent, a la societat i al col·lectiu de professorat en concret, que no se'ls hi requereix res més que el que la nostra cultura implica, que no és altre cosa que una constant adaptació al medi de manera que ens puguem mantenir en tot moment actualitzats.

Parlant ja des d'una visió més professional del pedagog que no pas com a estudiat i lector de l'article en qüestió, personalment apostaria en tot moment per un canvi en el nostre model educatiu, un canvi que evolucionés cap a una perspectiva constructivista de l'ensenyament, on la interacció entre iguals i també amb els docents fos la principal font de coneixement. És precisament en un context com aquest, que nosaltres com a (futurs)professionals podrem treballar per una major inclusió de les TIC a les aules fent un és d'aquestes responsable, innovador i, sobre tot, pedagògic.

DE LO SÓLIDO A LO LÍQUIDO: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 - Area, M. & Pessoa, T.

L'article de Manuel Area i Teresa Pessoa ens planteja d'un inici una interessant reflexió al voltant de la nova cultura de la Web 2.0 (s. XXI) en relació a anys enrere, quan encara no parlàvem de cultura digital. En aquest sentit, a partir de la metàfora de Bauman (2006), els autors consideren que avui en dia, en gran mesura per la influència de les noves tecnologies i la Web 2.0, vivim en una cultura líquida, és a dir, una cultura en canvi/transformació constant on la producció d'informació i coneixement està a l'ordre del dia. Per contra, afirmen que la cultura dels segles XIX i XX era més aviat estàtica, de major estabilitat en lo fisíc, en lo material,... en definitiva una cultura sòlida.

Penso que es tracta d'una idea molt interessant a l'hora que molt explícita que ens permet entendre el caràcter imprevisible inherent a la cultura i societat en què vivim. Actualment vivim en un procés continu de canvis i adaptacions al medi, a allò que ens envolta. Per aquest motiu és imprescindible, segons Pessoa i Area, crear noves alfabetitzacions que facilitin aquesta adaptació a les persones, especialment en relació a la cultura digital de les noves tecnologies. Una alfabetització però, que ha d'anar més enllà del valor merament instrumental de l'eina per treballar diverses competències i habilitats de forma transversal:

• Competències instrumentals à Adquirir el coneixement pràctic i habilitats per a l’ús del hardware i del software o programes informàtics.
• Competències cognitivo-intel·lectuals à Adquisició dels coneixements i habilitats cognitives específiques que permetin buscar, seleccionar, analitzar, interpretar i recrear l’enorme quantitat d’informació així com comunicar-se amb d’altres persones mitjançant els recursos digitals
• Competències socioculturals à Adquirir i desenvolupar normes de comportament que impliquen una actitud social positiva cap als demes
• Competències axiològiques à Adquisició de valors ètics i democràtics en relació amb l’ús e la informació i de la tecnologia
• Competències emocionalsà Aprenentatge del control d’emocions negatives, amb el desenvolupament de l’empatia i amb la construcció d’una identitat digital caracteritzada per l’equilibri afectiu-personal en l’ús de les TIC.

Aquesta és una idea que lliga, alhora, des de la perspectiva del constructivisme socail amb el concepte d'aprenentatge sociocultural de Lev Vigotsky, amb el qual l'autor afirmava que la principal font de coneixement rau de les interaccions que es donen entre les persones, per tant estem parlant d'un coneixement construït socialment.

Seguidament els autors fan un repàs general pel món de la Web 2.0, la qual no dubten en dividir-la en 6 àmbits o dimensions d'aprenentatge que són:

• Biblioteca universal à Desenvolupar les competències i habilitats per saber buscar informacions en funció d’un propòsit donat
• Connexió hipertextual à La formació crítica del consumidor i del ciutadà. Es tracta de formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa.
• Mercat Global àCapacitació del subjecte com individu que sap navegar de forma conscient per la xarxa. És capaç de reinterpretar i construir la seva pròpia narrativa de significats.
• Xarxa Social àCapacitat de participar de forma plena en comunitats o grups humans interconnectats a través de xarxes de telecomunicacions
• Comunicació multimèdia i audiovisual à Formar a l’alumne com subjecte amb capacitat per analitzar i produït textos en format multimèdia i llenguatge audiovisual
• Entorns virtual interactius à Disposar d’habilitats per interaccionar en entorns virtuals tridimensionals de realitat immersiva, simulada o augmentada.

Així, doncs, és important que siguem conscients de la necessitat de reformular l'educació en l'àmbit de les noves tecnologies, no ens podem conformar amb el simple fet de dominar l'eina, en relació al seu ús. Hem de formar individus capaços de construir coneixement de forma autònoma i des d'una visió personal més crític. És per això que la finalitat de l'alfabetització ha d'incidir en el fet d'ajudar al subjecte a construir-se una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa.

Un canvi d'aquesta envergadura només serà possible si el realitzem des de la construcció de noves polítiques educatives, garantint la igualtat d'oportunitats en l'accés a la cultura.

Rúbrica d'Avaluació (Activitat Moodle)

En la darrera sessió de classe que es va dur a terme el passat divendres 22 vam treballar el disseny i avaluació de propostes d'E-Learning. És per això que juntament amb la meva companya Esperanza Moreno vam elaborar una rúbrica d'avaluació que es correspon amb una activitat realitzada a l'aula Moodle i que vàrem presentar setmanes enrere.

En aquest sentit l'activitat que vam desenvolupar a través de la plataforma Moodle guardava relació amb la temàtica "Experiencias y/o proyectos educativos innovadores que integran las TIC en su propuesta". L'activitat consta des dues parts una més individual i l'altre més grupal, a nivell de tot el grup-classe, ja que posen en comú els diferents casos treballats.

Així, doncs, en primer lloc els alumnes havien de llegir un dels casos que podem trobar en l'obra "Buenas prácticas con TIC en software libre para la creación de libros digitales". Un cop feta la lectura els convidem a fer la seva pròpia reflexió en un fòrum general obert a tot el grup, tot proposant-hi algunes qüestions que els han d'ajudar a estructurar la seva reflexió.

En relació a la rúbrica d'avaluació que hem realitzat i que presentem en forma de graella podem veure com en la primera columna presentem els criteris generals a partir dels quals durem a terme l'avaluació mentre que a nivell horitzontal veiem els diferents nivells en què podem puntuar cada criteri, especificant doncs a quina nota numèrica es correspon cadascuna de les qualificacions (Excel·lent, Notable, Aprovat i Suspès).

Hem de tenir present que es tracta d'una rúbrica preparada per a ser emprada un cop el/l'alumne ha fet la seva reflexió en el fòrum general. A partir d'aquesta s'analitzaran aspectes com si han comprès els elements clau de la lectura, si han fet una bona síntesi d'aquesta o bé si saben justificar i argumentar les seves idees.

Aquest model de rúbrica estarà disponible per als alumnes des d'un principi, ja que els ha de servir a l'hora de treballar i fer la feina i tenir clares les orientacions que han de seguir i saber sota quins criteris se'ls avaluarà. Un cop es doni l'activitat per finalitzada el tutor/docent, partint d'aquesta rúbrica, serà l'encarregat de puntuar criteri per criteri la reflexió de cadascun dels alumnes.

COMPETÈNCIA DIGITAL

En aquesta segona entrada del blog passaré a parlar de les tecnologies i la competència digital de les persones. Aquests són dos aspectes realment rellevants en una societat com la nostra, cada cop més avançada en el camp de les tecnologies, en ocasions també és anomenada com la Societat 2.0. 

És en aquest context on sorgeix el concepte de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), el qual no consta d'una definició oficial, però que fa referència al conjunt de recursos (llibres, aparells, dispositius,...) que ens permeten accedir, representar i difondre la informació.

"No és el que el Software fa, és el que fa l'usuari" (Hugh ©)

Penso que encara que sigui d'una manera simple, el missatge que pretén donar la vinyeta és molt contundent i ens fa entendre el què de la competència digital de les persones. Avui en dia vivim envoltats d'una gran quantitat d'aparells i eines tecnològiques, cada cop més complexes que, en certa manera, busquen facilitar-nos el nostre dia a dia. Però com ja vaig comentar en la primera entrada d'aquest blog, l'important no és saber fer ús d'aquests recursos, sinó saber fer un bon ús.

És en aquesta idea on m'agradaria incidir-hi de manera especial i destacar la necessitat que tenim (les persones) de comptar amb una bona competència digital que ens permeti explotar al màxim totes les possibilitats que ens ofereixen les TIC, especialment en l'àmbit de l'educació on hem de treballar per a fomentar l'aprenentatge mitjançant les tecnologies (TAC).

En conclusió, en relació amb la vinyeta, penso que l'important no és el què podem fer amb l'ampli ventall de tecnologies que ens ofereix avui en dia la societat, sinó el què nosaltres som capaços de fer amb elles. Com a futurs pedagogs que som, si parlem en clau educativa, és vital treballar per a fomentar l'ús pedagògic de les tecnologies a l'aula, deixar de banda el concepte de les TIC, massa genèric per a la societat, i treballar en vistes a les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC).

Imatge extreta el 27-09-2013 [En línia] des de: http://smarterware.org/1144/its-not-what-the-software-does