PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT - Aparici & Silva (2011)

L'article PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT de Roberto Aparici i Marco Silva suposa una crítica al model transmissor de la informació, predominant en l'àmbit de l'educació, el qual implica una manca d'interactivitat molt important. Els autors consideren que continuem treballant en base a un model totalment desfasat, que no es correspon amb la cultura digital i la Web 2.0 en què vivim. És per això, que al llarg de l'article suggereixen determinades estratègies d'organització i funcionament a l'aula a l'hora que reformulen el paper que ha de tenir tant el docent com els discents com agents implícits del procés de comunicació i aprenentatge.

Val a dir que el present article no suposa la primera crítica vers el model transmissor d'informació, ja que des del segle XX que es varen iniciar les primeres crítiques per un model caracteritzat per la unidireccionalitat o la pseudobidireccionalitat que alguns ens volen vendre, en el qual l'acte didàctic es basa en la figura de dos agents: Emissor - Receptor. Fa gairebe 40 anys Porcher no dubtava en qüestionar el model educatiu que es posava en pràctica a les escoles, ja que considerava que aquestes no feien més que preparar als seus alumnes a desenvolupar-se en una societat que ja no existeix. 

Trenta-quatre anys més tard, cap al 2010, va ser Tapscott el qual afirmà que el model pedagògic que es posa en pràctica avui en dia va ser projectat per al context de la societat industrial quan la indústria precisava d'operaris que fessin el que els hi era requerit en un procés de producció fragmentat. Aubert et al. l'any 2008 tampoc varen dubtar a l'hora de destacar la importància del diàleg en una societat del coneixement i de la informació com la nostra.

Aparici (2011) per la seva part va ser el primer autor en introduir el concepte FEED-FEED, el qual defineix com un model en què els participants del procés comunicatiu s'alimenten comunicacional i informacionalment tots amb tots, passant doncs de la teoria un-tots a una perspectiva més constructiva del TOTS-TOTS. No podem negar que les noves tecnologies són una oportunitat per a tothom en la mesura que han facilitat la comunicació de les persones a l'hora que són capaces d'informar-se per si soles. És per això que deixem de parlar d'una relació emissor-receptor, per una altra en la qual TOTS som emissors i receptors, de tal forma que ens trobem en una situació de continua creació de continguts i coneixements a l'hora que ens interrelacionem mitjançant la participació en converses.

Aparici i Silva (2011) en aquest sentit especifiquen quins són els 3 principis de la interactivitat que no podem perdre mai de vista:

• Participació-Interenció: Participar no és nomes respondre, es tracta d'intervenir en el contingut de la informació o modificar un missatge.
• Bidireccionalitat-Hibridació: La comunicació és una producció conjunta de l'emissió i recepció, es tracta doncs d'una co-creació.
• Permutabilitat-Potencialitat: La comunicació suposa múltiples xarxes articulatòries de connexions i la llibertat de produir múltiples significats.

Partint de tots aquests raonaments, és per això que els autors consideren necessari deixar de banda el model hegemònic basat en la unidireccionalitat i que podríem anomenar un-tots, per passar a un model tots-tots a partir del qual "l'alumnat crea, modifica, construeix, es converteix en coautor, té una sèrie d'elements disposats per a la construcció del coneixement col·lectiu". 

Penso que és molt important que tinguem aquesta idea present en el nostre dia a dia com a professionals de l'educació. Nosaltres, per molts que siguem els docents a l'aula, no som ni sabem més que ningú, la nostra tasca a de ser la de facilitar l'aprenentatge als alumnes, els quals han d'ésser capaços de construir els seus propis codis i coneixements mitjançant la interacció de tothom amb tothom. Els alumnes han de poder investigar, parlar, preguntar i equivocar-se mil cops per acabar assolint el coneixement. Si únicament els alimentem d'informació que nosaltres mateixos els trasmetem, no estarem fent res més que exercitant la memòria dels alumnes a l'hora que educant-los sota uns valors i uns coneixements que no es correspondran MAI amb la societat en la que viuen.

Finalment, m'agradaria fer menció a la cita de Kaplún de l'any 1998 el qual afirmà: "S'aprèn de veritat el que es viu, el que es recrea, el que es reinventa i no només el que es llegeix i s'escola".