L'article de Manuel Area i Teresa Pessoa ens planteja d'un inici una interessant reflexió al voltant de la nova cultura de la Web 2.0 (s. XXI) en relació a anys enrere, quan encara no parlàvem de cultura digital. En aquest sentit, a partir de la metàfora de Bauman (2006), els autors consideren que avui en dia, en gran mesura per la influència de les noves tecnologies i la Web 2.0, vivim en una cultura líquida, és a dir, una cultura en canvi/transformació constant on la producció d'informació i coneixement està a l'ordre del dia. Per contra, afirmen que la cultura dels segles XIX i XX era més aviat estàtica, de major estabilitat en lo fisíc, en lo material,... en definitiva una cultura sòlida.
Penso que es tracta d'una idea molt interessant a l'hora que molt explícita que ens permet entendre el caràcter imprevisible inherent a la cultura i societat en què vivim. Actualment vivim en un procés continu de canvis i adaptacions al medi, a allò que ens envolta. Per aquest motiu és imprescindible, segons Pessoa i Area, crear noves alfabetitzacions que facilitin aquesta adaptació a les persones, especialment en relació a la cultura digital de les noves tecnologies. Una alfabetització però, que ha d'anar més enllà del valor merament instrumental de l'eina per treballar diverses competències i habilitats de forma transversal:
- Competències instrumentals à Adquirir el coneixement pràctic i habilitats per a l’ús del hardware i del software o programes informàtics.
- Competències cognitivo-intel·lectuals à Adquisició dels coneixements i habilitats cognitives específiques que permetin buscar, seleccionar, analitzar, interpretar i recrear l’enorme quantitat d’informació així com comunicar-se amb d’altres persones mitjançant els recursos digitals
- Competències socioculturals à Adquirir i desenvolupar normes de comportament que impliquen una actitud social positiva cap als demes
- Competències axiològiques à Adquisició de valors ètics i democràtics en relació amb l’ús e la informació i de la tecnologia
- Competències emocionalsà Aprenentatge del control d’emocions negatives, amb el desenvolupament de l’empatia i amb la construcció d’una identitat digital caracteritzada per l’equilibri afectiu-personal en l’ús de les TIC.
Seguidament els autors fan un repàs general pel món de la Web 2.0, la qual no dubten en dividir-la en 6 àmbits o dimensions d'aprenentatge que són:
- Biblioteca universal à Desenvolupar les competències i habilitats per saber buscar informacions en funció d’un propòsit donat
- Connexió hipertextual à La formació crítica del consumidor i del ciutadà. Es tracta de formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa.
- Mercat Global àCapacitació del subjecte com individu que sap navegar de forma conscient per la xarxa. És capaç de reinterpretar i construir la seva pròpia narrativa de significats.
- Xarxa Social àCapacitat de participar de forma plena en comunitats o grups humans interconnectats a través de xarxes de telecomunicacions
- Comunicació multimèdia i audiovisual à Formar a l’alumne com subjecte amb capacitat per analitzar i produït textos en format multimèdia i llenguatge audiovisual
- Entorns virtual interactius à Disposar d’habilitats per interaccionar en entorns virtuals tridimensionals de realitat immersiva, simulada o augmentada.
Així, doncs, és important que siguem conscients de la necessitat de reformular l'educació en l'àmbit de les noves tecnologies, no ens podem conformar amb el simple fet de dominar l'eina, en relació al seu ús. Hem de formar individus capaços de construir coneixement de forma autònoma i des d'una visió personal més crític. És per això que la finalitat de l'alfabetització ha d'incidir en el fet d'ajudar al subjecte a construir-se una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa.
Un canvi d'aquesta envergadura només serà possible si el realitzem des de la construcció de noves polítiques educatives, garantint la igualtat d'oportunitats en l'accés a la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada