DE LA SUPUESTA RELACIÓN ENTRE TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN EDUCATIVA: ¿CUÁNDO LAS TIC MEJORAS LA EDUCACIÓN? - Alejandra Bosco Paniagua (2008)

El primer concepte que presenta l'autora en aquest article és el de Tecnologia Educativa, el qual en paraules de Bosco (2008) es basava en la millora de l'educació, una millora que es centrava bàsicament en "fer de l'acte educatiu un fet més eficaç i eficient, absolutament controlable". En els inicis d'aquest concepte, molts experts coincidien en afirmar que la tecnologia aplicada a l'educació es tractava de l'ús de certs coneixements científics per a dissenyar i desenvolupar els processos educatius. A nivell d'innovació, des d'una perspectiva com aquesta, Bosco(2008) afirma que la innovació és entesa com la "selecció del mitjà més eficaç per aconseguir un fi determinat".

El problema però, de voler controlar el procés d'educació per tal de preveure els resultats és el fet de concebre l'educació com un procés tancat i, en certa manera, previsible, en el qual l'eficàcia es converteix en la principal característica. Són estrictament necessaris els objectius d'aprenentatge i una certa previsió sobre  les activitats ha desenvolupar, però SEMPRE hem de ser conscients que el grup de discents amb qui treballarem incidirà de manera important també en la dinàmica de l'aula. Personalment, penso que es tractaria d'un greu error concebre l'educació com a quelcom previsible, donat que no existeixen dos actes didàctics iguals, encara que els agents intervinents siguin els mateixos. 

En l'article l'autora també parla del suposat valor neutral de la tecnologia, suposat en el sentit que fins els anys 60 aquesta era la concepció que es tenia. Anys més tard, aquesta ha estat una concepció que ha anat perdent força, donat que mica en mica hem estat capaços d'entendre que darrera de la ciència i la tecnologia i els avenços que s'assoleixen hi ha uns determinats interessos per parts d'uns pocs. És per això que aquesta concepció va anar evolucionant cap a una perspectiva de les tecnologies com a construccions socials.

M'agradaria destacar, també, algunes de les suggerències que l'autora (Bosco, 2008) fa per tal de contribuir a fer un ús cognitiu de les TIC:

• Allò rellevant sempre ha de ser lo educatiu, no lo tecnològic
• Les TIC són un recurs més, el que realment promou un tipus o altre d'aprenentatge és el mètode que utilitzem
• Els alumnes han d'aprendre fent ús de les TIC, el no es tracta d'usar l'ordinador per usar-lo, sinó que l'alumne ha d'aprendre mentre en faci ús d'aquest.
• Les TIC tenen un paper vital en els processos d'aprenentatge col·laboratiu
• És important fet explícit, no només l'objectiu d'aprenentatge i els continguts, sinó també el tipus d'habilitat que pretenem desenvolupar

En l'educació MAI podem arribar a controlar totes les variables intervinents en el procés d'ensenyament-aprenentatge, ni tan sols el fet d'establir i definir uns objectius ens assegura l'èxit de l'educació, parlant en termes d'eficàcia. La tecnologia en aquest sentit ha d'ésser un a més a més, un recurs que faciliti l'aprenentatge  alhora que fomenti la interacció docent-discents i, també, entre discents. De tota manera hem de ser conscients que l'èxit o fracàs de la incorporació de les TIC en educació dependrà, en gran mesura, de l'ús que nosaltres en fem d'aquestes i el sentit que els hi vulguem donar.

REFLEXIÓ DELS PROJECTES D'INNOVACIÓ

Les últimes sessions prèvies a l'examen les vàrem dedicar a l'exposició dels projectes innovadors, aplicats a l'àmbit educatiu, en els quals s'integren les TIC. Aquests projectes els hem estat realitzant amb el nostre grup al llarg del semestre a l'hora que integraven conceptes i continguts que treballàvem a classe o que recullen les lectures de la bibliografia bàsica.

El primer que destacaria en aquest sentit és la gran varietat de propostes que varen sorgir, moltes d'elles de gran interès. A nivell personal destacaria la meva satisfacció en la realització del projecte d'innovació de l'assignatura, ja que es tracta d'una activitat que surt de l'aula i que requereix, en certa manera, un nivell òptim de creativitat i imaginació alhora que portem la teoria a la pràctica. En unes circumstàncies diferents, en les quals comptéssim amb més temps, penso que hagués estat atractiu i original poder-los dur a terme. De totes maneres però, penso que projectes i activitats d'aquest tipus són molt interessants de realitzar, perquè no deixen de ser una aproximació a la nostra futura pràxis com a professionals de l'educació i, per tant, poder treballar en equip desenvolupant un projecte conjunt ens permet, també, entendre molt millor aspectes que únicament amb la teoria no haguessin estat assolits.

En el cas del meu projecte grupal, els meus companys i jo, vam decidir orientar-los vers el Cinema i l'Educació i, més concretament, en com es poden treballar diferents valors (cooperació, solidaritat, treball en equip, respecte mutu,...) en l'educació mitjançant el cinema. Penso que es tracta d'un tema interessant en el qual encara ens falta aprofundir i innovar, donat que la gran majoria de metodologies i dinàmiques d'aula que tenen per objectiu treballar el cinema es centren bàsicament en la visualització d'un film determinat. Així, doncs, penso que un projecte que integri el cinema des de totes les seves vessants, amb els alumnes fent de productors alhora que directors i actors d'un curtmetratge centrat en una determinada temàtica, ens permet treballar de forma integral i transversal el camp de cinema i sense perdre de vista els continguts curriculars, que també són importants.

Respecte la resta de projectes que es van presentar a l'aula jo en destacaria el projecte Vilafranca 2.0, que 3 companyes van realitzar, vinculat amb la realitat augmentada. Aquest és un camp (realitat augmentada) del meu interès, del qual en els pròxims anys m'agradaria aprofundir i conèixer més a fons, donat que mica en mica hem d'éssers conscients que la nostra societat avança cap a una cultura on les noves tecnologies cada cop obtenen més i més importància. Penso que tant aquest com el projecte presentat per en Josep Mª Silva sobre el M-Learning i els codis QR de Rubí, són projecte que no només aporten valor afegit a l'educació, sinó que tenen la capacitat d'engrescar i d'implicar a gran part de la comunitat educativa i, també, del poble en general.

Com a reflexió final m'agradaria destacar, de nou, la gran varietat de projectes que s'han realitzat en un mateix grup-classe, fet que encara ens ha d'encoratjar més a seguir treballant per millorar l'educació i aconseguint que les TIC en l'àmbit educatiu vagin molt més enllà de la mera instrumentalització de l'eina. Penso que no és una idea pas utòpica, sinó que és necessari que tots els professionals de l'educació siguem conscients d'això i anem tots a una perquè veient els resultats que han sortit d'una classe de 4t de Pedagogia, no m'imagino pas la gran quantitat d'idees interessants i innovadores que podrien sorgir en el conjunt de la societat.

PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT - Aparici & Silva (2011)

L'article PEDAGOGIA DE LA INTERACTIVITAT de Roberto Aparici i Marco Silva suposa una crítica al model transmissor de la informació, predominant en l'àmbit de l'educació, el qual implica una manca d'interactivitat molt important. Els autors consideren que continuem treballant en base a un model totalment desfasat, que no es correspon amb la cultura digital i la Web 2.0 en què vivim. És per això, que al llarg de l'article suggereixen determinades estratègies d'organització i funcionament a l'aula a l'hora que reformulen el paper que ha de tenir tant el docent com els discents com agents implícits del procés de comunicació i aprenentatge.

Val a dir que el present article no suposa la primera crítica vers el model transmissor d'informació, ja que des del segle XX que es varen iniciar les primeres crítiques per un model caracteritzat per la unidireccionalitat o la pseudobidireccionalitat que alguns ens volen vendre, en el qual l'acte didàctic es basa en la figura de dos agents: Emissor - Receptor. Fa gairebe 40 anys Porcher no dubtava en qüestionar el model educatiu que es posava en pràctica a les escoles, ja que considerava que aquestes no feien més que preparar als seus alumnes a desenvolupar-se en una societat que ja no existeix. 

Trenta-quatre anys més tard, cap al 2010, va ser Tapscott el qual afirmà que el model pedagògic que es posa en pràctica avui en dia va ser projectat per al context de la societat industrial quan la indústria precisava d'operaris que fessin el que els hi era requerit en un procés de producció fragmentat. Aubert et al. l'any 2008 tampoc varen dubtar a l'hora de destacar la importància del diàleg en una societat del coneixement i de la informació com la nostra.

Aparici (2011) per la seva part va ser el primer autor en introduir el concepte FEED-FEED, el qual defineix com un model en què els participants del procés comunicatiu s'alimenten comunicacional i informacionalment tots amb tots, passant doncs de la teoria un-tots a una perspectiva més constructiva del TOTS-TOTS. No podem negar que les noves tecnologies són una oportunitat per a tothom en la mesura que han facilitat la comunicació de les persones a l'hora que són capaces d'informar-se per si soles. És per això que deixem de parlar d'una relació emissor-receptor, per una altra en la qual TOTS som emissors i receptors, de tal forma que ens trobem en una situació de continua creació de continguts i coneixements a l'hora que ens interrelacionem mitjançant la participació en converses.

Aparici i Silva (2011) en aquest sentit especifiquen quins són els 3 principis de la interactivitat que no podem perdre mai de vista:

• Participació-Interenció: Participar no és nomes respondre, es tracta d'intervenir en el contingut de la informació o modificar un missatge.
• Bidireccionalitat-Hibridació: La comunicació és una producció conjunta de l'emissió i recepció, es tracta doncs d'una co-creació.
• Permutabilitat-Potencialitat: La comunicació suposa múltiples xarxes articulatòries de connexions i la llibertat de produir múltiples significats.

Partint de tots aquests raonaments, és per això que els autors consideren necessari deixar de banda el model hegemònic basat en la unidireccionalitat i que podríem anomenar un-tots, per passar a un model tots-tots a partir del qual "l'alumnat crea, modifica, construeix, es converteix en coautor, té una sèrie d'elements disposats per a la construcció del coneixement col·lectiu". 

Penso que és molt important que tinguem aquesta idea present en el nostre dia a dia com a professionals de l'educació. Nosaltres, per molts que siguem els docents a l'aula, no som ni sabem més que ningú, la nostra tasca a de ser la de facilitar l'aprenentatge als alumnes, els quals han d'ésser capaços de construir els seus propis codis i coneixements mitjançant la interacció de tothom amb tothom. Els alumnes han de poder investigar, parlar, preguntar i equivocar-se mil cops per acabar assolint el coneixement. Si únicament els alimentem d'informació que nosaltres mateixos els trasmetem, no estarem fent res més que exercitant la memòria dels alumnes a l'hora que educant-los sota uns valors i uns coneixements que no es correspondran MAI amb la societat en la que viuen.

Finalment, m'agradaria fer menció a la cita de Kaplún de l'any 1998 el qual afirmà: "S'aprèn de veritat el que es viu, el que es recrea, el que es reinventa i no només el que es llegeix i s'escola".

EXAMEN: Pregunta 2

2) Una de les característiques per les que les tecnologies digitals són més valorades com a eines per a l'aprenentatge és el seu caràcter interactiu. Elabora un comentari crític sobre aquest caràcter en relació amb algún mitjà d'ensenyament o d'aprenentage. Utilitza la bibliografia de l'assignatura.

És cert que avui en dia les tecnologies digitals són especialment valorades pel seu caràcter interactiu com a eines per a l'aprenentatge. De tota manera, penso que aquesta no és una concepció del tot encertada, donat que precisament aquest caràcter interactiu no és inherent a les pròpies tecnologies, sinó que depen en gran mesura de l'ús que nosaltres en fem d'aquestes. 

Actualment, en l'àmbit de l'educació no podem obviar que continuem inmersos en un model transmissor de la informació el qual es caracteritza pel seu caràcter unidireccional/ pseudobidireccional o com estableixen Aparici i Silva (2011)en l'article Pedagogia de la Interactividad, basat en la relació Un-Tots. Així, doncs, la funció del docent queda encabida dintre del que seria únicament la transmissió i reproducció d'informació als seus alumnes.

Bosco (2002) en l'article NUEVAS TECNOLOGIAS Y ENSEÑANZA: Un estudio basado en el enfoque socio-cultural ens presenta el cas dels ordinadors, centrant-se especialment en les possibilitats que ofereixen determinats software educatius com l'aplicatiu Clic o el Winlogo. Penso que es tracta d'ún exemple molt representatiu i que ve a reafirmar la meva idea de que el caràcter interactiu de les noves tecnologies digitals no és inherent aquestes, sinó que depèn majoritàriament dels usuaris que les fan servir i de l'ús que aquests decideixen fer-hi d'aquestes. És important també, tal i com afirma Bosco (2002), no perdre de vista l'enfocament socio-cultural en relació a l'ús d'aquestes tecnologies digitals, ja que "tan imporants són les característiques de l'instrument mediador com les del medi  socio-cultural en el que aquest és emprat".

Sota el meu punt de vista és necessari avançar cap a un model educatiu que l'aprenentatge des d'una perspectiva interpretativo-constructivista (Tareas de Aprendizaje, Kemmis y Otros, 1997) en la qual els alumnes són capaços de plantejar-se nous problemes a partir de la informació que tenen sobre una determinada àrea del coneixement. Es tracta, doncs, d'ésser capaços de construir el coneixement de forma conjunta, d'anar més enlla de la simple informació que ens és transmessa, de saber assimilar-la i construir nous aprenentatges a partir d'aquesta. 

És per això, que en el camp del software educatiu els aplicatius ha utilitzar haurien d'anar en la direcció que proposa el Winlogo, el qual segons la investigació de Bosco (2002), la interacció dels aumnes no es centrava únicament en la discusió o la suma de coneixements entre les parts implicades, sinó que també es donaven converses exploratòries de manera que els alumnes tractaven de cosntruir de forma crítica pero constructiva les idees dels demés. Això, a l'hora, lliga amb la idea d'Alfin Tof (1980) que parla del concepte prosumidor en què un individu és al mateix temps productir i consumidor de missatge. Aparici (2011) per la seva part, també es pronuncia al respecte, sent el primer en parlar del model feed-feed en què els participants del procés comunicatiu s'alimenten comunicacional i informacionalment tots amb tots.

Finalment, seguint l'esquema de Mcloughlin i Oliver (2000) sobre la Interacció entre tecnologies, enfocament pedagògic i tasques d'aprenentatge, penso que l'enfocament pedagògic ideal dels professionals de l'educació ha d'anar dirigit cap a la construcció dels coneixement, centrant-se en el grup i fent un ús col·laboratiu de les tecnologies digitals.

EXAMEN: Pregunta 1

1) Sancho, en un article titulat "De TIC a TAC el difícil tránsito de una vocal" diu:

En aquest cas Sancho ve a referir-se als problemes que fins al moment han dificultat la conversió de les TIC en TAC. Aquesta conversió va molt més enllà del simple domini instrumental de l'eina, hem d'ésser capaços de fer un ús reflexiu d'aquestes i saber explotar totes les possibilitats que ens ofereixen. Així, doncs, mentre no siguem capaços de suprimir aquestes 'barreres' no serà possible treballar en la direcció correcte.

Sancho ("008) en l'article ens planteja algunes de les principals dificultats en aquest procés de conversió de les TIC a TAC i que no es basa únicament, "en el cambio de una vocal por otra". En aquest sentit afirma que el context, la cultura existent, les pràctiques establertes en la societat, la por a canviar o la pròpia concepció vers el procés d'ensenyament aprenentatge no fan més que dificultar aquest trànsit que per a la nostra societat del coneixement i la informació és vital.

Malauradament el sistema educatiu vigent actua com a reproductor d'una cultura que no es correspon amb la realitat. Es necessari trencar amb el tradicionalisme, amb la cultura d'ensenyament i aprenentatge antiga i avançar cap a un nou model basat en el treball col·laboratiu dels agents implicats. Aquest és un procés que passa necessàriament per la formació del professorat, donat que sota el meu punt de vista aquest és l'eix central sobre el qual ha de girar tot el canvi del sistema educatiu vers la inclusió de les TIC en aquest. Hem d'ésser capaços de trencar amb l'ideal de que "qui ensenya ha de saber molt més que el que aprèn". També és cert que la rapidesa en que es tornen obsoletes les noves tecnologies de la informació i la comunicació (Bauman, 2006) encara dificulta més la tasca dels docents que es troben constantment en un procés d'adaptació.

Alhora penso que és interessant no perdre de vista algunes de les idees que Bosco (2008) inclou en el seu article De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación?. L'autora considera que continuem vivint en una societat on la innovació "consisteix en la utilització de l'últim artilugi tecnològic producte de l'avenç de la ciència en aras de l'eficàcia". Aquesta és una visió molt encerta que ve a reflectir la concepció equivocada que en molts casos tenim sobre què és realment allò interactiu.

Bosco (2008) encara va més enllà i afirma, en vistes a una possible solució, que  el fet de "Fer un ús intel·ligent de les TIC implica fer un ús professional i contextualitzat d'aquestes. Es tracta de conèixer les possibilitats d'ús de les TIC en la diversitat de tasques que desenvolupem".

Sigui com sigui, sembla evident que l'única solució, en aquest cas, passa per delimitar el context educatiu així ocm les finalitat del mateix i dels agents que l'integren. A més, és necessari incidir en la formació dels professorat per tal de trencar amb la cultura existent, les pràctiques preestablertes i les concepcions tradicionalistes de l'ensenyament aprenentatge. Aquesta formació, però, ha d'ésser una actualització constant de manera que es puguin adaptar a la societat del coneixement en què vivim i que ens té inmersos en un procés d'adaptació constant a tots i totes.

Finalment, és necessari que els profesisonals de l'educació participin com agents de canvi i innovació, que ells es sentin partícips d'un canvi que ha d'ana més enllà de l'ús instrumental de l'eina. Els docents han de veure en les TIC, un conjunt d'oportunitat per millorar la seva tasca docent i proporcionar, amb tota certesa una educació de qualitat als alumnes.

EXAMEN: Pregunta 3

3) Durant l'assignatura hem fet servi com a carpeta d'aprenentatge un blog. Un dels propòsits d'aquesta eina ha esta donar-te un paper més actiu en el teu procés d'aprenentatge. Digues si has fet un ús reproductor, simbòlic o transformador d'aquesta eina posant un o més exemples d'entrades que recolzin la teva posició.

En el cas del meu blog com a carpeta d'aprenentatge, penso que aquest ha tingut una evolució des dels inicis de l'assignatura fins al dia d'avui en què gairebé la finalitzem. Aquesta evolució penso que ha vingut marcada en tot moment pel procés desenvolupat al llarg de l'assignatura i la comprensió de diversos conceptes i idees que ens han fet aprofundir més en les entrades que realitzàvem.

Així, doncs, penso que en els inicis del blog l'ús que en feia era més aviat reproductiu , és a dir, explicar i reflexionar de manera molt superficial sobre aquelles activitats que realitzàvem a l'aula. Un exemple evident en aquest cas és la primera entrada de totes, en la qual analitzava un vídeo prèviament visualitzat que tractava sobre l'abast de les tecnologies per a tothom. Fent una lectura transversal de l'entrada es pot veure com principalment destaca la tasca descriptiva de l'alumne, en aquest cas jo mateix, en relació al vídeo.

Penso que aquest ús reproductor de l'eina ha estat cada cop menys present en les entrades del blog, les quals han anat evolucionant cap a un anàlisi i reflexió dels recursos treballatsi utilitzats a calsse així com les possibilitats que m'ofereixen en el meu futur com a professional de l'educació, fent així un ús del meu blog cada cop més transformador. Un exemple d'aquest ús més transformador i reflexiu del meu blog és l'entrada del 28 de Novembre de la Ríbrica d'Avaluació de l'activitat Moodle que prèviament havíem desenvolupat. Aquesta és una entrada que gràcies també a tota la matèria treballada en l'assignatura denota una major reflexió de l'activitat en relació també a la meva futura pràxis educativa com a pedagog.

Penso que les últimes entrades realitzades i les referents a les lectures de la bibliografia bàsica de l'assignatura són les que m'han permès entendre amb major profunditat el caràcter transformador que des de l'assignatura se'ns reclamava així com, també he estat capaç de comprendre i assimilar molts del conceptes treballats a classe. De fet, ara que ja acabem l'assignatura, si hagués de canviar alguna cosa del meu procés d'aprenentatge en l'assignatura seria el fet de llegir amb major antel·lació les elctures perquè això m'ha permès entendre molts dels conceptes que directa o indirectament hem anat treballant a classe. 

A més, si hagués de criticar algun aspecte del blog i, en definitiva, del procés d'aprenentatge, penso que seria el fet de poder interactuar més amb els meus companys i companyes de classe i, per tant, dotar d'un caràcter més interactiu la meva carpeta d'aprenentatge.

EXAMEN: Pregunta 4

4) Fes una reflexió sobre el que creus que has après resolent aquest exercici escrit

En relació a aquesta prova escrita (examen) que hem realitzat penso que ha estat d'especial importància la possibilitat de comprendre i integrar molts dels conceptes que havíem treballat a calsse o llegit en les lectures de la bibliografia bàsica de l'assignatura.

En moltes assignatures cursades en el Grau de Pedagogia hem parlat de la ineficàcia de la lectura com pràctica d'aprenentatge, donat que només un 5% de tot el que llegim som capaços d'integrar-ho a nivell propi. És per això que considero que el fet d'escriure-ho i plasmar-ho en una prova escrita facilitar en major mesura la integració i concepció de la informació treballada i, posteriorment, transformador en coneixement. A més, l'escriptura d'un exercici d'aquest tipus sempre implica un caràcter reflexiu, donat que no només et centres en la informació que has pogut treballar, sinó que es tracta d'anar més enllà  i reflexionar sobre aquesta, vincular-ho amb la teva manera de fer, pensar, ser,... i, també, amb la nostra futura pràxis.

Fent especial menció a l'examen que avui ens ocupa, a nivell personal penso que ha estat una bona oportunitat, també, per a relacionar les lectures treballades. Aquesta no sempre és una tasca fàcil, donat que en ocasions els alumnes tendim a llegir per llegir o, fins i tot, per obligació. La possibilitat i la necessitat de vincular unes idees amb unes altres, el que diu un autor amb el que diu l'altre i plasmar-ho de forma escrita suposa, per a nosaltres els alumnes, una manera de consolidar i integrar millors els aprenentatges adquirits en l'assignatura.

Finalment, destacaria el canvi d'opinió personal vers les noves tecnologies. Potser no es tracta ben bé d'un canvi d'opinió però si entendre-les de manera diferent i comprendre que aquestes són de gran utilitat per a l'educació. Com a "casi pedagog" i futur professional de l'educació és imprescindible entendre la necessitat d'apropar les TIC als nostres alumnes de manera que aquestes no quedin només com un simple recurs més a l'aula, sinó com una oportunitat d'aprenentatge per ells. És per aquest motiu que, en la primera pregunta d'aquest examen, destacava la necessitat de mantenir al professorat format en les noves tecnologies i actualitzat al context i cultura en què vivim.Sota aquesta idea no s'enten una metodologia de classe on només hi ha un expert, sinó que tots som experts en tot i és a partir de la col·laboració que hem de construir el coneixement.